piriri

Descartes
Racionalisme. 1r filòsof modern. Trencament amb la cultura grega i romana, torna a començar. Uneix filosofia i ciència. Descobreix el Discurs del Mètode quan estava a l’exèrcit.
Racionalisme:
Característiques:
Confiança plena en la raó humana. Si s’utilitza correctament és infalible
A través de la raó és demostrable que el món existeix.
La raó és la que condueix al coneixement.El mètode ha de ser segur i evident, sorgeix de la raó.
S’oposen als sentits i a la imaginació.
Ciència ha de ser deductiva.
El mètode és matemàtic, ho ha de resoldre tot per un mètode geomètric d’Euclides.
Crítica de Kant: els racionalistes són dogmàtics ja que confien en la raó.

SUBJECTIVITAT I REALITAT
El pensament medieval era objectivista i realista. A partir del s. XVII escanvia al subjectivisme.
Descartes utilitza el subjectivisme perquè no confia en les coses i vol conèixer directament el món.
L’home no coneix el món directament, el coneix a través de la representació. No és evident que el món existeixi, per això tenen dubtes del món.
En el discurs del mètode, Descartes, explica el mètode cartesià. L’acompanyaven dos més: geometria i diòptrica que eres aplicacionsdel mètode.
Descartes diu:
És incoherent allò que està format per més d’un pensador (tradicions) defensa la filosofia escolàstica.
Pensa que són incoherents més d’una opinió i persones.
Creu que la raó és necessari no es pot dubtar d’ ella a l’hora de demostrar l’existència del món.

Motius del dubte
Descartes diu l’home no pot resseguir totes les creences una a una. S’ha d’establircriteris generals (motius del dubte general). Els motius són 4:
1- Dels sentits no ens podem fiar perquè són enganyosos.
2- El mal ús de la raó. Arguments que semblen convincents però que són falsos.
3- La no distinció del somni de la vigília. Podria ser que el que estiguéssim vivint fos un somni. Es dubta de tot menys de les matemàtiques.
4- Déu enganyador = geni maligne.
Hipòtesi: perquè elsresultats siguin el màxim segurs, aquest hipòtesi permet dubtar de tot ja que un geni tot poderós t’enganya en tot el que coneixes.

La primera veritat indubtable (cogito = ergosum)
Es pot dubtar de tot, però si dubtes, existeixes. És un coneixement primitiu, no es dedueix d’altres premisses. Permet diferenciar la ment del cos, s’ha de conèixer de manera immediata, ha de ser una veritatprimitiva obtinguda per intuïció, subjectivisme.
Implicacions:
Criteri de la veritat. Model de totes les veritat perquè és una veritat evident (clara i distinta)
Regles del mètode: el mètode és únic, utilitzat per tot, que explica la raó humana. És deductiu, a partir de la idea de Déu i de les idees innates. Segueix 4 regles.
1. Evidència: treure conclusions d’allò que no sigui prou evident. PerDescartes és evident allò que es presenta a la ment directament. Les qualitat són claredat(és tota percepció present a una ment atenta) i distinció (és tota percepció tan separada de les altres que no té res més que allò manifesta a la ment). Els primers coneixements s’obtenen per intuïció.
2. Anàlisi: consisteix en descompondre un tot en els seus elements.
3. Síntesi: a partir del que és simplees deriva per deducció altres veritats.
4. Enumeració: perquè el coneixement sigui segur s’ha de revisar els procediments per comprovar-ho.
El mètode prescindeix de la experiència. Per Descartes, la deducció té un límit (els efectes són contingents i depèn de Déu) és aquí quan entra l’experiència.
Teoria de les Idees: les idees són simples representacions trobades a la ment. És subjectivista iestà en dubte l’existència extra mortal. Les idees com a representació són totes iguals. Com a contingut les podem classificar en:
Adventícies: venen de fora, dels sentits. Són dubtoses.
Factícies: són producte de la nostra imaginació i voluntat. Són dubtoses i falses.
Innates: formen part de la pròpia raó, nascudes amb un mateix. Són fiables.
La única idea segura és la pròpia existència....