Pisocolos y pedagogos.

SKINNER

Biografia:
Burrhus Frederic Skinner va néixer en un petit poble de Pennsilvanià que es deia Susquehanna, el 20 de març de 1904 i va morir el 18 de agost de 1990. El seu pare era advocat i la seva mare ama de casa.
Va estudiar a Hamilton College la carrera de biologia, però nomes el primer any, ja que desprès es va decantar per la psicologia argumentant que aquesta era una arrelexperimental de la ciència natural. Va obtenir el doctorat en psicologia a la universitat de Harvar al 1931, on va formar part com investigador fins al 1936 on va començar a treballar com a professor a la universitat de Minesota.
Skinner va ser un psicòleg, filòsof social i autor nord-americà. En la seva faceta de autor, va escriure treballs per fomentar la tècnica psicològica de modificació decomportament, principalment el condicionament operant.
Va treballar en la psicologia experimental y va defensar el conductisme, que considera el comportament com una funció de les històries ambientals de reforç.

Teories de l’aprenentatge:
L’aprenentatge per reforç. Explica que s’aprèn en funció de les reaccions o respostes duna persona davant determinats estímuls. Cada estímul genera unaresposta i aquesta resposta estarà condicionada per les conseqüències de la seva realització.
El component clau d’aquest aprenentatge per condicionament es el reforç. Es a dir, segons la conducta que hagi tingut la persona s’aplica aquest reforç per tal d’aconseguir la repetició o el perfeccionament però també l’extinció d’aquesta conducta.

Per exemple, un nen s’enfada amb la mare perquè vol ungelat i la mare no li dona, seguidament el nen comença a donar cops a la paret, i la mare perquè pari li dona el gelat. En aquest moment la mare esta fomentant la conducta negativa del nen, fen que cada cop que la mare li negui algú ell comenci a picar a la paret, saben que per que pari la mare li donar algu.
Però podem posar un altre exemple de reforç positiu. La mare li diu al nen que recullil’habitació, i el nen li fa cas, la mare per demostrar-li que ho ha fet be li dona un gelat. En aquest cas la mare esta premiant la conducta del nen i fomentant-la, fen que aquest nen reculli l’habitació sempre que li digui la mare, ja que sap que així obtindrà un premi.












PIAGET

Biografia:
Va néixer a Neuchâtel, Suiza, al 1896 i ma morir a Ginebra, al 1980. El seupare era un destacat professor de literatura medieval.
Piaget es va llicenciar en biologia a la seva ciutat natal al 1918, i un any desprès va iniciar el seu treball en institucions psicologies a Zurich i Paris, on va desenvolupar la seva teoria sobre la naturalesa del coneixement. Va publicar varis estudis sobre la psicologia infantil, on va elaborar la teoria de la intel·ligència sensoriomotriu.En 1955, Piaget va crear el Centre Internacional per la Epistemologia Genètica de Geneva, el qual va dirigir fins a la seva mort el 1980.
El seu interès es centra en explicar com es desenvolupa el pensament racional, es a dir les funcions cognitives. Ell opina que l’adaptació del esser humà es produeix al llarg de tota la seva vida, especialment a la infància.

Teories de l’aprenentatge:Segons Piaget, com he dit abans, en l’etapa infantil es quan les funcions cognitives han de desenvolupar-se per anar evolucionant d’un estadi de desenvolupament a un altre de nivell superior. Aquestes estructures psicològiques es desenvolupen a partir de reflexos innats, s’organitzen durant la infància en esquemes de conducta, s’internalitzen al segon any de vida com a models de pensament i esdesenvolupen durant la infància fins a la adolescència en complexes estructures intel·lectuals.
Piaget divideix aquest desenvolupament cognitiu en quatre períodes:
Intel·ligència sensoriomotriu: De 0 a 2 anys. Es caracteritza per la intel·ligència pràctica,. No hi ha representació mental ni llenguatge.
Intel·ligència preoperatòria: De 2 a 7 anys. Amb l’aparició del llenguatge i les representacions...