pla cerdà

Industrialització:
En aquest apartat, intentarem mostrar el motiu per el qual es va construir l’Eixample, i perquè
va ser necessari que es construís en un moment molt determinat de la història de Barcelona.
Ens situem a la Barcelona de finals del segle XVIII, Barcelona forma part del conjunt de ciutats
que s’estan veient influenciades per el nou corrent econòmic, la nova revolució, laindústria.
Ha arribat un fenomen de revolució industrial que està aportant molts canvis. S’han produït
molts llocs de treball, la classe burgesa s’enriqueix molt (apareix l’anomenada febre d’or) i
molta gent del camp i d’altres regions no industrialitzades de la península estan venint a
Barcelona per a treballar en la nova font de riquesa.
Barcelona afronta aquesta nova població envoltada d’unesmuralles que denoten la falta
d’infraestructures per a tota aquesta gent que va a treballar i que necessita un lloc on dormir, i
apareixen els anomenats barris obrers, al mateix Raval i al barri de Ribera dins de Barcelona, i
en els petits pobles del seu entorn, Gràcia, Sants, Sant Andreu, Poble Nou, neixen els nous
barris industrials on hi vivien treballadors i on s’instal·len les novesfàbriques. També apareixen
les colònies al voltant de les fàbriques que se situen allunyades de la gran urbanització i
aillades de l’ambient conflictiu de Barcelona.
Aquesta onada de nova població industrial va modificar radicalment l’ambient rural dels
pobles de l’entorn de Barcelona, i va modificar també l’interior de la ciutat emmurallada, amb
habitatges de baixísimes condicions higièniques, senseil·luminació ni ventilació natural
(finestres) i sense serveis, sense clavegueram i amb una mica de sort, hi hauria enllumenat. La
densificació va afectar al model de la casa menestral o artesana habitual a la ciutat, on es
treballava en el taller de la planta baixa i es vivia en les plantes altes de la mateixa casa. La casa
menestral es va transformar en una casa de veïns on s’hi afegien mésplantes per als nous
treballadors de les fàbrques, de manera que principalment els edificis reformats servien per a
que els treballadors hi anessin a passar la nit, però, a causa de la gran quantitat d’hores que
treballaven i de la manca de serveis, no s’hi desenvolupava gaire activitat apart dels petits
comerços de barri.
Aquest creixement de la ciutat va comportar noves demandes de serveis iequipaments per
millorar les condicions de vida dels ciutadans, que en molts casos, eren molt precàries. Així, es
va haver d’introduir l’enllumenat públic, primer amb gas i més endavant elèctric... També es
van haver de modernitzar els mercats, les escoles, els hospitals, les presons...
També altres ciutats catalanes van créixer de manera espectacular durant aquest segle, com
Tarragona, queva multiplicar gairebé per tres la població. A mitjans del segle XIX, aquesta
ciutat va enderrocar les muralles i va projectar un Eixample. Lleida en el segle XIX va
multiplicar per dos el nombre d’habitants.
Necessitat d’ampliació de Barcelona:
Tornant a les immigracions que va “patir la ciutat”: el 1830 la ciutat tenia 116 milers
d’habitants, 47 anys més tard, el 1877, la població era de250.000, i poc més tard, el 1899, la
ciutat comptava amb 533.000 d’habitants. És a dir, en aquells 47 anys, en els quals es va
proposar l’Eixample, la ciutat va doblar els habitants dins del recinte emmurallat, i en els 22
anys següents la ciutat va tornar a doblar la població, ara ja aprofitant el nou Eixample.
Aquest és un dels principals motius per els quals va aparèixer l’Eixample, ja que lasituació
començava a ser insostenible, tant en el fet que la densitat de població hagués augmentat

d’una forma desenfrenada (uns 860 habitants per hectàrea), sinó que també es necessitava un
canvi en quant a les condicions de vida dels treballadors.
Cal recordar que la ciutat, encara que hi havia arribat molta població, seguia completament
emmurallada, i es va veure que les muralles...