Pla d'individualitzacio

PORTADA

índex
índex 2
INTRODUCCIÓ 3
PRESENTACIÓ DEL TRANSTORN 4
PRESENTACIÓ DEL CAS PRÀCTIC 8
PLA INDIVIDUALITZAT 11
AUTOEVALUACIÓ 13
CONCLUSIONS 14

INTRODUCCIÓ

Segons la Guia per l’atenció educativa dels alumnes amb Síndrome de Down1, l’educació és el millor recurs per què les persones amb Síndrome de Down puguin desenvolupar-se al llarg de la vida, en tots els àmbits de lasocietat amb la seva pròpia independència i normalitat; és a dir, amb autonomia. El procés educatiu és bàsic per desenvolupament de les seves capacitats, ja que quan ens referim a persones d’aquesta discapacitat, estem parlant de deficiències intel·lectuals.
Quan estem parlant de problemes o deficiències intel·lectuals, nosaltres com a futurs pedagogs, pensem que a partir d’un pla individualitzat,des d’una motivació i una metodologia inclusiva e individualitzada en la mesura de les seves capacitats, molts d’ells podran assolir uns grans èxits en el seu dia a dia, i en la seva futura professió, tenint un reconeixement social únic.
És per aquest motius, que hem triat aquesta discapacitat, el Síndrome de Down, per presentar el Pla Individualitzat. Per què considerem que l’esforç que es fa enaquestes persones no és només en la seva deficiència intel·lectual, sinó que en les relacions socials, el desenvolupament de les seves capacitat i en la seva pròpia autonomia.
A continuació, presentem un informa complert de totes les característiques comunes de les persones afectades amb Síndrome de Down, creant un cas hipotètic per real per poder donar una solució educativa a partir, del plaindividualitzat.
Des d’aquí, esperem que aquest, sigui un bon exemple de lluita diària a favor de la inclusió a l’aula i a la societat actual, tenint com a exemple la discapacitat de Síndrome de Down.
PRESENTACIÓ DEL TRANSTORN
ORIGENS
La primera notícia que es té del Síndrome de Down, és al s. VII amb el quadre “La Virgen y el Niño”, de Andrea Mantegna2. En ell, es pot observa com l’infant queestà a l’esquena de la Verge, té trets semblants i característics als d’una persona amb Síndrome de Down.
Als principis de la malaltia3, s’especulava molt sobre la causa que produïa el Síndrome, dient que les malalties que patien els pares eren les causants d’aquest “cretinisme”, “mongolisme” o “retardat mental”. No va ser fins l’any 1909, que G.E Shuttleworth4 va dictaminar per primera vegada,que l’aparició del síndrome podria tenir relació estreta amb l’edat de la mare.
L’any 1932, l’investigació fa referència per primera vegada a un repartiment anormal del material cromosòmic. Però, no és fins l’any 1959, que Lejeune, Gautrier i Turpin demostren l’existència de 47 cromosomes en les persones amb Síndrome de Down; sent 46 cromosomes en les persones sense cap tipus d’afectació deSíndrome de Down.
Després del descobriment, un equip de científics, en el qual participava un familiar del Dr. Down, l’any 1961 proposen el canvi de la denominació mongol, a l’actual Síndrome de Down. Però, no és fins l’any 1965 que la OMS accepta el canvi. Tot i així, aquesta deficiència també la podem conèixer com a “trisomia 21”, ja que es va descobrir que el cromosoma afectat és el 21. De totesformes, en la societat aquesta deficiència es coneix, des d’una perspectiva general i específica, com a Síndrome de Down.
GENÈTICA
Com ja hem esmentat anteriorment, l’origen del Síndrome de Down prové d’una alteració en el cromosoma 21. Les cèl·lules de l’ésser humà, conté cada una 23 parells de cromosomes:23 de la genètica paterna i 23 de la genètica materna. L’alteració del cromosoma 21,suposa 1% d’informació, per tant no afecta a la majoria de les funcions, però si que en debiliti algunes d’elles.
El Síndrome de Down, també es coneix amb altres nomenclatures, molt més conegudes dins l’àmbit científic: “Trisomía libre”, “Translocación” i “Mesaicismo”.
Trisomía Libre
S’anomena d’aquesta manera, degut a l’afectació del cromosoma 21 durant la primera divisió meiòtica. Afirmen...