Plaersinferiorsmill

4. Compara la manera d’entendre la societat que té Stuart Mill amb la de Plató.
Pel que respecta a la societat, Mill i Plató tenen perspectives que es diferencien en un gran nombre de coses. Per començar, Mill es partidari de que l’ensenyament sigui opcional i deixa a lliure elecció de cadascú la seva tria de professió, mentre que Plató, en canvi, en aquest sentit és determinista –no es pot fercàrrec de la ciutat qualsevol persona. Plató relaciona l’ànima de cada persona, les parts de la seva psique, amb la seva funció a la ciutat: la part que desenvolupis (part racional, irascible o sensible) serà la que determinarà la teva funció en la ciutat ja sigui governant, guardià o productor respectivament. Mill creu en la democràcia, en que el governant ha de ser legítim mentre que Platódefensa la jerarquia de les idees i creu que el governant ha de ser aquell qui tingui un equilibri entre les tres parts, aquell que pugui ser anomenat savi (filòsof). Per tant, Plató segueix el Principi d’especialització (cadascú fa la funció que li és pròpia), mentre que Mill ho deixa a decisió de cadascú. No obstant, ambdós coincideixen en que la massa no sempre té la raó i Plató critica que lamassa és fàcilment manipulable (tot i això Mill segueix recolzant la democràcia, pel principi de màxima felicitat possible). Tanmateix, Plató també busca l’estabilitat, l’equilibri, vol una societat estancada on es controli tot per evitar possibles abusos, mentre que Mill promou la idiosincràsia personal per tal d’anar modernitzant la societat. Per això mentre que Plató sotmet els interessosindividuals i el bé personal al social, Mill no el subordina, sinó que creu que un ciutadà pot ser feliç sense que la ciutat sigui justa (condició indispensable per a Plató), ja que creu que el ciutadà és la millor persona per a decidir què és allò que el pot fer feliç. Tot i que la seva manera de regir les societats siguin ben diferents, la seva finalitat és la mateixa: assolir la felicitat individual(eudaimonia) alhora que es contribueix al benestar general. Però l’ètica de Plató és basa en la virtut però la virtut com a saviesa, per altra banda, Mill creu també en la virtut, però la virtut de Mill consisteix en fer el bé per a la màxima quantitat de gent possible i per tant és més consqüencialista: Plató basa la virtut en el coneixement, mentre que Mill basa la virtut en l’altruisme (perexemple: per a Plató és virtuós aquell que s’ha després de les passions i temptacions sensuals per tal d’accedir al món supralunar o món de les idees; mentre que per Mill és virtuosa aquella persona que deixa de guanyar una quantitat de diners per tal de que puguin ser felices més persones que no només ell i que gràcies a aquest acte assoleix la felicitat).


5. Explica si estàs d’acord o endesacord amb l’afirmació següent:
els plaers superiors proporcionen més felicitat que els plaers inferiors i això únicament ho poden determinar aquells que han estat capaços d’experimentar els dos tipus de plaers
Primerament, com bé sabem tots, les persones ens movem en busca de la felicitat (obtenció de plaer i absència de dolor). En la pràctica, les persones afegeixen idees que considerendesitjables per arribar al fi últim de la felicitat. Els humans, gràcies al neocòrtex tenim unes facultats cognitives que ens diferencien de la resta dels animals (ja que ens proporcionen facultats superiors com ara relacionar, analitzar...) i probablement per això tenim un sentiment de superioritat cap a la resta d’animals. Aquestes facultats o habilitats (que ens permeten fer música, pintar,reflexionar...) són les que ens permeten assolir els plaers de l’intel·lecte o gaudis intel·lectuals, i són característica natural dels éssers humans. Però no tots els éssers humans són iguals, i per això mateix, n’hi ha de més llestos o més forts, de més ràpids o més flexibles, de més hàbils o més àgils... Tanmateix Mill divideix els gaudis en dos grups, els superiors (espirituals) i els inferiors...