Plafons devocionals
Páginas: 14 (3282 palabras)
Publicado: 14 de diciembre de 2011
ELS PLAFONS DEVOCIONALS DE LA FONT D'EN CARRÒS
I ELS SEUS MODELS FIGURATIUS
ALGUNES CONSIDERACIONS PRÈVIES [1]
¿A quins plafons devocionals ens referim ?
Als efectes dels nostre estudi hem considerat com a plafons devocionals de la Font d'En Carròs no només aquells plafons que es conserven a la localitat fontera, sinó també aquells altres que sabem segur que han estat fabricats enaqueixa localitat. Encara que parega que ens allunyem del nostre objectiu, insistim en aquesta apreciació ja que al menys dues d'aquestes obres són una fita quasi excepcional en el panorama ceràmic vuitcentista, ja que a l'estar signades, arrosseguen de manera inqüestionable la seva autoria i també ens demostra, al reivindicar la seva procedència, la satisfacció per la seva creació per part del'artista.
¿Per què la seva importància?
De manera molt especial els plafons ceràmics del segle XIX conservats a la Font formen un dels conjunts més singulars del País València d'aquesta cronologia, i malgrat el seu inexcusable oblit, estem davant d'un conjunt patrimonial d'extraordinària importància, no només per ser quantitativament un dels més importants, coherents i relativament benconservats de tot el país (tal vegada només superat pels conjunts de Cocentaina i Torrent), sinó perquè alguns d'ells representen l'única producció artística singular de procedència fontera que s'ha pogut documentar al llarg de la història. Tal vegada només Manises i Onda podem aportar exemples ceràmics públics de fabricació local.
El procés de fabricació i la recepció del model en la pinturaceràmica
En la fabricació d'una pintura ceràmica intervenen diverses etapes: una de les més rellevants, pel que respecta al nostre tema d'estudi, és l'elecció del motiu a representar, que normalment ve de la mà del client. Podem suposar que en els tallers ceràmics hi havia un repertori de dibuixos que podien funcionar com a models. Una vegada elegit el motiu intervenen altres fases de caràcter méstècniques: la primera cocció de l'argila per a l'obtenció del bescuit; la base d'estany que donarà el fons blanc característic i l'aspecte vidrat; després intervé l'autor de l'estergit, qui ha de treballar amb el dibuix elegit i fer-hi una adaptació en grandària i concreció tal i com ha de quedar en el plafó ceràmic. Cal dir ací que es parteix d'un esbós de mida distint al plafó: si el model és unaestampa, com és el més habitual, aquesta ha d'estar engrandida; en el cas que el model siga una escultura ha de fer-se petita i de dues dimensions... però sempre s'ha de tenir en consideració l'especejament (quantitat de taulells) del plafó per tal que la distribució espacial siga coherent.
Una vegada acabades aquestes fases que podríem considerar inicials, arriba el moment de dibuixar i pintar asobre dels taulells i és ara quan esdevé important la capacitació tècnica i l'ofici de l'artista ceràmic: els pigments d'origen mineral que farà servir són de color grisos i apagats i després de la segona cocció apareixeran nítids, purs i brillants: ha d'utilitzar el cobalt per l'obtenció del color blau, l'antimoni pel groc, el coure pel verd, l'òxid de ferro pel marró.... és per això que l'efecteha d'estar calculat abans de res. Després es necessitarà insistir en el perfilat per a deixar l'obra llesta per la segona cocció, que deixarà els taulells acabats.
La difusió dels models figuratius
Sense cap mena de dubte, la reproducció impresa de dibuixos (especialment gravats i xilografies) és el sistema més utilitzat no només en la pintura ceràmica sinó en la pràctica totalitat de lesarts figuratives fins la irrupció dels moderns mitjans de reproducció d'imatges. Com veurem, la majoria dels plafons religiosos fan referència a imatges escultòriques o pintures importants. Entre l'escultura o pintura i el plafó sol haver-hi un dibuix de transmissió que és utilitzat per l'autor de l'estergit. La transposició d'aquest camp a la pintura ceràmica suposava un procés que no sempre...
I ELS SEUS MODELS FIGURATIUS
ALGUNES CONSIDERACIONS PRÈVIES [1]
¿A quins plafons devocionals ens referim ?
Als efectes dels nostre estudi hem considerat com a plafons devocionals de la Font d'En Carròs no només aquells plafons que es conserven a la localitat fontera, sinó també aquells altres que sabem segur que han estat fabricats enaqueixa localitat. Encara que parega que ens allunyem del nostre objectiu, insistim en aquesta apreciació ja que al menys dues d'aquestes obres són una fita quasi excepcional en el panorama ceràmic vuitcentista, ja que a l'estar signades, arrosseguen de manera inqüestionable la seva autoria i també ens demostra, al reivindicar la seva procedència, la satisfacció per la seva creació per part del'artista.
¿Per què la seva importància?
De manera molt especial els plafons ceràmics del segle XIX conservats a la Font formen un dels conjunts més singulars del País València d'aquesta cronologia, i malgrat el seu inexcusable oblit, estem davant d'un conjunt patrimonial d'extraordinària importància, no només per ser quantitativament un dels més importants, coherents i relativament benconservats de tot el país (tal vegada només superat pels conjunts de Cocentaina i Torrent), sinó perquè alguns d'ells representen l'única producció artística singular de procedència fontera que s'ha pogut documentar al llarg de la història. Tal vegada només Manises i Onda podem aportar exemples ceràmics públics de fabricació local.
El procés de fabricació i la recepció del model en la pinturaceràmica
En la fabricació d'una pintura ceràmica intervenen diverses etapes: una de les més rellevants, pel que respecta al nostre tema d'estudi, és l'elecció del motiu a representar, que normalment ve de la mà del client. Podem suposar que en els tallers ceràmics hi havia un repertori de dibuixos que podien funcionar com a models. Una vegada elegit el motiu intervenen altres fases de caràcter méstècniques: la primera cocció de l'argila per a l'obtenció del bescuit; la base d'estany que donarà el fons blanc característic i l'aspecte vidrat; després intervé l'autor de l'estergit, qui ha de treballar amb el dibuix elegit i fer-hi una adaptació en grandària i concreció tal i com ha de quedar en el plafó ceràmic. Cal dir ací que es parteix d'un esbós de mida distint al plafó: si el model és unaestampa, com és el més habitual, aquesta ha d'estar engrandida; en el cas que el model siga una escultura ha de fer-se petita i de dues dimensions... però sempre s'ha de tenir en consideració l'especejament (quantitat de taulells) del plafó per tal que la distribució espacial siga coherent.
Una vegada acabades aquestes fases que podríem considerar inicials, arriba el moment de dibuixar i pintar asobre dels taulells i és ara quan esdevé important la capacitació tècnica i l'ofici de l'artista ceràmic: els pigments d'origen mineral que farà servir són de color grisos i apagats i després de la segona cocció apareixeran nítids, purs i brillants: ha d'utilitzar el cobalt per l'obtenció del color blau, l'antimoni pel groc, el coure pel verd, l'òxid de ferro pel marró.... és per això que l'efecteha d'estar calculat abans de res. Després es necessitarà insistir en el perfilat per a deixar l'obra llesta per la segona cocció, que deixarà els taulells acabats.
La difusió dels models figuratius
Sense cap mena de dubte, la reproducció impresa de dibuixos (especialment gravats i xilografies) és el sistema més utilitzat no només en la pintura ceràmica sinó en la pràctica totalitat de lesarts figuratives fins la irrupció dels moderns mitjans de reproducció d'imatges. Com veurem, la majoria dels plafons religiosos fan referència a imatges escultòriques o pintures importants. Entre l'escultura o pintura i el plafó sol haver-hi un dibuix de transmissió que és utilitzat per l'autor de l'estergit. La transposició d'aquest camp a la pintura ceràmica suposava un procés que no sempre...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.