Plan marketing









































Historia del Siglo XX
Per Eric Hobsbawm







Índex

Capítol VIII 3
Capítol XI 4
Capítol XII 5
Capítol XIII 6
Capítol XV 8
Capítol XVI 9
Capítol XVII 10































Capítol VIII: LaGuerra Freda
Després de la II Guerra Mundial es va esdevenir un període de rivalitat extrema entre les dues potències que havien sobreviscut: els Estats Units i la Unió Soviètica. Va ser un enfrontament ideològic (el capitalisme contra el socialisme) però també polític: mentre que els EUA es preocupaven per una hipotètica supremacia mundial de la URSS en un futur, Moscú temia l’hegemonia real deWashington en el present. Tots dos països van optar per la intransigència com a estratègia.
Tot i que l’aspecte més visible va ser l’enfrontament militar i la carrera d’armament atòmic, l’impacte principal el van constituir les conseqüències polítiques de la guerra freda: la divisió del món en dos bàndols. Per aconseguir aliats, els EUA va iniciar campanyes de reconstrucció a Europa i Japó, que vantenir un gran èxit; malauradament, el dòlar va acabar debilitant-se i al final de la guerra freda els EUA no podien ni finançar la seva hegemonia militar.
A començaments dels anys 70 va esdevenir-se un període de distensió i es van fer passos significatius cap el control de l’armament nuclear. Tot i això, el seguit de revolucions mundials que hi va haver sumat a les derrotes en aquest camp delsEUA va derivar cap a una segona guerra freda. Va caldre l’arribada al poder de Gorbachov perquè un dels dos bàndols reconegués l’absurditat de l’enfrontament. Oficialment, la guerra freda va finalitzar a les trobades de Reykjavik (1986) i de Washington (1987), però no es va fer evident fins la caiguda de la URSS, el 1989.
La guerra freda havia eclipsat tots els conflictes d’abans de la IIGuerra Mundial, havia congelat la situació internacional i havia emplenat el món d’armes; va deixar un món de confusió sense retorn perquè havia provocat massa canvis com per tornar allà on s’era abans. La guerra freda va marcar la fi d’una època a nivell mundial.


Capítol XI: La Revolució Cultural
A la segona meitat del segle XX van començar a canviar un seguit d’idees que fins llavorss’havien mantingut estables.
La concepció tradicional de família va variar especialment en els països desenvolupats: els divorcis van augmentar i la quantitat de gent que vivia sola també; en canvi, la llar típica (matrimoni amb fills) va començar a disminuir de nombre a favor de les famílies monoparentals. Aquesta crisi va associada especialment als canvis d’actitud respecte la conducta sexual, tan dela gent com de la legislació.
Un altre canvi important que es va registrar va ser el que hi va haver en les relacions generacionals amb la conversió dels joves en un grup social independent. Aquest període d’edat va passar a ser vist com la culminació del desenvolupament humà i els seus membres es van convertir en l’element dominant de les economies desenvolupades de mercat: disposaven de mésdiners i els gastaven més. El més sorprenent del canvi va ser la rapidesa amb què es va estendre per tots els països desenvolupats. El gran abisme que es va obrir entre els joves i els adults va sorgir de la diferència de situacions socials que els havia tocat viure.
La cultura juvenil va destacar pel seu caràcter populista i iconoclasta, els joves de classe mitja i alta van agafar com a modelsles classes baixes urbanes i van crear ideologies pròpies en que l’alliberació personal i la social estaven lligades, i la manera més fàcil de trencar amb les antigues convencions era mitjançant el sexe i les drogues; així doncs, aquesta revolució cultural s’ha d’entendre com el triomf de l’individu sobre la societat.
El canvi cultural que es va donar va tenir una força especial a les...