Planeta venus

INTRODUCCIÓ:
Venus és el segon planeta en proximitat al Sol. El planeta s'anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l'amor. Sense contar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn. Gairebé totes les característiques superficials de Venus s'anomenen en honor a dones històriques i mitològiques.

CARACTERÍSTIQUES:

Característiques físiques:
Orbita al Sol cada 224,7dies terrestres. Venus està cobert per una capa opaca de núvols altament reflectors d'àcid sulfúric, cosa que impedeix l'observació de la superfície amb llum visible.

Atmosfera i clima:
Venus posseeix una densa atmosfera, composta en la seva major part per diòxid de carboni i una petita quantitat de nitrogen. La pressió al nivell de la superfície és 90 vegades superior a la pressió atmosfèricaen la superfície terrestre. L'enorme quantitat de CO2 de l'atmosfera provoca un fort efecte hivernacle que eleva la temperatura de la superfície del planeta fins a prop de 460 °C a les regions menys elevades. També hi trobem petites quantitats de nitrògen. A causa de la inèrcia tèrmica de la seva massiva atmosfera i al transport de calor per els forts vents de la seva atmosfera, la temperatura novaria de forma significativa entre el dia i la nit. La calor es propaga per tot el planeta a causa d’uns vents que circumval·len el planeta amb 4 dies. La radiació solar gairebé no arriba a la superfície del planeta. La densa capa de núvols reflecteixen l'espai, la majoria de la llum del Sol i la major part de la llum que travessa els núvols és absorbida per l'atmosfera. La temperatura de lasuperfície mai baixa dels 400 °C, cosa que el fa el planeta més calenta del sistema solar.

Estructura interna:
Hi ha molt poca informació directa sobre l'estructura interna i la geoquímica de Venus. Tanmateix, la similitud de mida i densitat entre Venus i la Terra
suggereix que comparteixen una estructura interna similar: un nucli, un mantell i una escorça. Es creu que el nucli de Venus ésalmenys parcialment líquid. La mida lleugerament més petita de Venus suggereix que les pressions cap al centre del planeta són significativament més baixes que a la Terra. La diferència principal entre els dos planetes és la falta de tectònica de plaques a Venus, probablement degut a la sequedat de la superfície i mantell.
3
Maqueta del interior de Venus

Relleu:
Gran part de la superfície de Venusconsisteix en planes volcàniques llises. Hi ha dos continents elevats que formen la resta de l'àrea de la superfície, un a l'hemisferi nord del planeta i l'altre al sud de l'equador. El continent septentrional s'anomena Ishtar Terra, en honor a Ishtar, la deessa babilònia de l'amor. La muntanya més alta de Venus s’anomena Maxwell Montes i està situada a l’Ishtar Terra. El continent meridionals'anomena Afrodita Terra, en honor a la deessa grega de l'amor, i és la més gran de les dues regions elevades. Una xarxa de fractures i falles cobreix bona part d'aquesta àrea.
Venus té algunes formes de superfície úniques. Entre aquestes hi ha formacions volcàniques amb la part superior plana anomenades farra, tenen una mida d'entre 20 a 50 km d'un costat a l'altre, i d'entre 100 a 1,000 md'alçada; sistemes de fractura radials en forma d'estrella anomenades novae; formacions de fractures alhora radials i concèntriques, conegudes com aracnoides. Totes tenen origen volcànic.
4

Una porció de la Regió Eistla Occidental es pot observar en aquest una perspectiva tridimensional de la superficie de Venus.
El punt de vista està localitzat a 1,310 km al sud-oest del Mont Gula. La vista estàdirigida cap al nord-est amb el Mont Gula apareixent al horitzó. El Mont Gula és un volcà de 3 km d'altitud, situat a 22º de latitud nord, 359º de longitud est. El cràter Cunitz, que rep aquest nom per la matemàtica i astrònoma Maria Cunitz, és visible en el centre de la imatge. El cràter té un diàmetre de 48.5 km i està a uns 215 km de la posició del observador.

Camp magnètic i nucli:
El...