Plantas Palustres

INTRODUCCIÓ
Les zones d’aigua com els rius donen lloc a tot un hàbitat particular, en quant a vegetació i en quant a fauna. La base de la seua vida gira entorn a l’aigua, sense la qual no s’entén la seua existència.
Aquesta vegetació varia segons la seua proximitat a l’aigua i són moltes les espècies que s’hi troben.
Estudis recents han demostrat l’efectivitat de les plantes palustres en larecuperació de zones aquoses ja que toleren un alt grau de substàncies contaminants.

QUÈ ÉS LA VEGETACIÓ FLUVIAL?
Se considera vegetació fluvial tant a les plantes que viuen submergides en l’aigua del riu com aquelles que viuen associades als diversos microhàbitats fluvials per la gran quantitat d’aigua que necessiten per a la seua subsistència.
En el riu i el seu entorn podem trobar des deplantes amb organització ben senzilla fins a plantes d’organització complicada: Hi ha algues, molses i hepàtiques (formades per lòbuls similars als del fetge), helechos i equisetos i plantes amb llavors i flors (fanerògames).
Les voreres dels rius formen ecosistemes molt dinàmics. En època de sequera hi ha manca d’aigua i nutrients, mentre que als períodes de pluja l’aigua anega i erosiona amb forçaels marges del riu.
La vegetació fluvial es distribueix segons el grau d’humitat ambiental que requereix:


[pic]

Zona 1: Vegetació de ribera
Plantes que estan totalment fora de l’aigua però necessiten humitat al sól.
Zona 2: Carrizal
Les plantes es troben a poca profunditat
Zona 3: Plantes aquàtiques
Les arrels i les fulles estan dins l’aigua. Sols es mantenenfora les fulles
Zona 4: Algues unicel·lulars
Es troben lliures per l’aigua

La vegetació fluvial té nombrosos beneficis:
• Estabilitza els marges del riu i disminueix l’efecte erosiu de l’aigua
• Afavoreix la sedimentació de materials i, per tant, la fertilitat del terreny inundat
• Modera la temperatura de l’aigua i la quantitat de llum que li arriba• Ofereix refugi i lloc de cria i repòs a moltes espècies animals
• Depura les aigües subterrànies i freàtiques

-Vegetació sobre roques i altres substrats durs submergits
En els trams alts i mitjans del riu predomina el substrat rocós. Per això, en aquestos punts, predominen les plantes que no tenen arrels com són les algues i les molses. Aquestos es fixen a les roques,als troncs o a les branques caigudes gràcies a una base o rizoide.

-Vegetació sobre talús i roques humides submergides
Els taluds humits de les vores del riu i les roques que estan humides perquè l’aigua esquitxa però no estan submergides estan cobertes de molses semiaquàtics, hepàtiques i helechos, junt a algunes plantes fanerògames de xicoteta alçària.

-Vegetació arraigada sobre substratmoll
Algunes plantes tenen les arrels atollinades, com alguns lliris i joncs. Aquestes solen viure en les voreres del riu i en les zones pròximes humides. També les anomenen helòfits.
Altres macròfits estan quasi totalment submergides, excepte algunes fulles que floten.
Altres viuen submergides en l’aigua. És el cas de la groenlàndia i les algues caròfites. Solen tindre fines fulles amb queles assimilen nutrients i també tiges molt flexibles per a evitar que es trenquen amb la força de l’aigua.

-Vegetació flotant
No totes les plantes estan fixes al substrat, algunes tenen arrels flotants, cosa que els permet abastar tota la superfície de l’aigua i aprofitar-se de la llum solar i de l’oxigen i el CO2 de l’aire. Si l’aigua és plena de nutrients, els agafa per les seues arrelspenjants.

A més, les fulles que cauen d’aquestes plantes, són degradades pels fongs i les bactèries i són menjades després pels invertebrats aquàtics que converteixen la matèria vegetal en fines partícules.
Tornant als beneficis de la vegetació fluvial no podem deixar passar la seua acció de filtre. Aquesta és capaç de modificar la composició química de les aigües freàtiques (les subterrànies més...