plantas

ESPÍGOL

L’espígol és una planta vivaç, blanquinosa, tormentosa i aromàtica.

De tiges curtes i llenyoses, molt ramificades, formant una mata baixa de la que sobresurten llargament lesinflorescències.

Les fulles són linears, espatulades, enteres, cobertes de pèls estelats, amb les vores una mica revolutes. Més atapeïdes i amples les fulles de les rames estèrils.

Les inflorescències sónllargues, formades per glomèruls de flors més o menys acostades, en espiga. Provistes de bràctees estretes i verdes acompanyades de bractèoles petites i persistents.

Les flors bilabiades, blaves ioloroses. El calze tubulòs acabat en cinc dents; la corol·la de llavi superior bilobulat i l’inferior trilobulat; 4 estams curts que no sobresurten de la corol·la; els carpels són 4, lliures,glabres i llisos.

Anatòmicament, la flor és un eix de creixement limitat (braquiblast), que porta lateralment, i densament disposats, òrgans que serveixen per a la reproducció. Aquests es troben poc omolt transformats a causa de la seva funció específica, principalment els estams i els carpels. Així, tots els processos del cicle reproductiu dels espermatòfits, des de la formació d'esporangis iespores fins a la maduració i disseminació de llavors, tenen lloc a la flor, o als òrgans associats. La funció de la flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per les plantes, les llavorssón la pròxima generació, i serveixen com el principal mitjà a través del qual es perpetuen i propaguen les espècies. A més, la flor és un òrgan que es va definint al llarg de l'evolució, en el sí degrups no estretament relacionats, sota la pressió adaptativa de millorar la reproducció en el medi aeri.
Tots els espermatofitins tenen flors que produeixen llavors, però l'organització interna de laflor és molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitins: les gimnospermes vivents i les angiospermes. Les gimnospermes poden tenir pseudoflors que es reuneixen en estròbils, o la...