Plantejament Conflicte

En els últims anys en l’educació formal s’han esdevingut molts canvis deguts principalment al context social canviant que ha anat entenent aquesta no tant sols com un simple traspàs de coneixements, si no com una part important de l’aprenentatge de la persona per el seu creixement integral. Aquests canvis però han d’intentar ser coherents i unitaris en tots els centres educatius, ja quel’educació formal està regulada des del departament d’educació de cada comunitat autònoma, és per això que sorgeix la necessitat que des d’aquest, com a proposta o com a demanda, presenti un decret que reguli aquell àmbit, aquella organització, ... que pugui ser discutit pels sindicats (com a representants dels treballadors, en aquest cas el col·lectiu educatiu) perquè finalment amb el màxim acord possiblesigui aprovat pel Parlament.
El conflicte que presentem a continuació gira al voltant de l’últim decret presentat pel Sr. Maragall, com a conseller d’educació l’11 de desembre del 2009: el decret d’autonomia dels centres educatius. En aquest es contemplen tot una sèrie de canvis en diferents àmbits d’un centre educatiu: a nivell organitzatiu, a nivell del projecte educatiu i a nivell de gestió, ambl’objectiu de millorar el nivell d’educació formal a Catalunya. El fet d’englobar molts àmbits i com queden d’oberts alguns dels canvis proposats és el desencadenant del conflicte.
Per un costat, i tal i com ja hem apuntat, tenim el representant legal del govern de Catalunya en Educació, el conseller Ernest Maragall que és qui fa la proposta de decret[1] i que per mitjà d’aquest proposa com aidees principals: la gestió descentralitzada, i per tant l’autonomia dels centres això aposta per direccions fortes amb molt de poder en la presa de decisions; l’autonomia entorn el projecte educatiu que passa per poder definir concrecions curriculars d’aquest, i articular-lo a través de les normes d’organització i funcionament del centre; i a nivell de gestió en quan al personal i els recursoseconòmics del centre. En tot i el què sembla aquesta carta de llibertat, hi ha d’haver però una fórmula que serveixi per avaluar com s’està duent a terme: avaluació dels resultats i els processos. Per altra banda hi ha els sindicats[2] que troben que molts punts de la proposta queden massa oberts o indefinits, que poden vulnerar la mateixa llei, o que no milloren –fins i tot empitjoren- la propostaexistent. Algunes de les demandes que es fan des dels sindicats s’exemplifiquen en: dificultats de poder mantenir la disciplina si no es poden emetre expedients; l’autoritat de les direccions per sancionar els educadors que valoren com a dubtosa; el perill que cada centre desenvolupi adaptacions curriculars pròpies de cada centre; la vinculació de l’avaluació del professorat als resultats delsalumnes; i certs dubtes en l’autoritat de composar les plantilles; també el poc definida que queda com es farà l’avaluació...
Al voltant de la conselleria d’educació s’ha de dir que sembla que des que és representada pel conseller Maragall sempre ha estat font de crítica i certa polèmica, bàsicament pels desacords que solen succeir les seves propostes. Al desembre del 2009, quan s’inicia el conflicteque estem presentant podem descriure que el context és força tranquil, no hi ha altres temes d’aquesta magnitud oberts, i de la manera que es proposa el decret amb l’objectiu de millorar molts dels punts que des del col·lectiu docent s’han reclamat des de fa molt de temps, sembla que en principi ha de presentar una bona acollida, però és poc després que aquest context va prenent un altre caire icomencen a sortir les veus crítiques en tots els àmbits fins el moment actual que podríem dir que el context del conflicte es situaria en una forta confrontació entre el Departament d’educació i el conseller Maragall versos els sindicats i el col·lectiu educatiu. Aquesta confrontació la podem veure reflexada a través de les convocatòries de vaga dels educadors, les veus sindicals, els...