PLASTICITAT CEREBRAL3

PLASTICITAT CEREBRAL (SNC cervell)
Què és?
La plasticitat cerebral és l’adaptació funcional del sistema nerviós central (SNC) per minimitzar els efectes de les alteracions estructurals o fisiològiques sigui quina sigui la seva causa original. És la resposta a una patologia, no una patologia.
Cal que no es confongui amb plasticitat neuronal. Aquesta és la capacitat de les àrees cerebrals o delsgrups neuronals de respondre funcional i neurològicament. Supleix les deficiències funcionals corresponents a la lesió.
Classificació:
- Per edats:
a) Plasticitat del cervell en desenvolupament. Que serien per exemple les infeccions congènites ( com rubèola, sida) o les intoxicacions congènites.
b) Plasticitat del cervell en període d’aprenentatge.
c) Plasticitat del cervell adult.
Lacapacitat del cervell per adaptar-se a una nova situació lesiona’l i per compensar els efectes de la lesió és major en el cervell immadur que en el de l’adult, però s’ha de reconèixer que en totes les edats hi ha probabilitat de recuperació.
- Per sistemes afectats:
a) Plasticitat en les lesions motrius.
b) Plasticitat en les lesions que afecten a qualsevol dels sistemes sensitius.
c) Plasticitat enl’afectació del llenguatge.
d) Plasticitat en les lesions que alteren la intel·ligència.
En aquests casos l’afectació depèn de la gravetat de la lesió i la zona afectada. Així que no és el mateix una afectació motriu d’una extremitat a l’afectació de tot el cos. Per tant els possibles tractaments també són molt variats i adaptats a cada cas.
- Per patologies:
a) Plasticitat del cervell mal format.Com per exemple les malformacions congènites (com el defecte del tub neural) i les malalties cromosòmiques (com el síndrome de Down)
b) Plasticitat del cervell amb malaltia adquirida. Un bon exemple de plasticitat cerebral d’una malaltia adquirida seria el ictus cerebral, que a més a més és la causa més freqüent de lesió.
c) Plasticitat neuronal en les malalties metabòliques
Aquestaclassificació de la plasticitat cerebral és relativa ja que una mateixa plasticitat pot ser per exemple una lesió motriu, una afectació del llenguatge, una malaltia adquirida i un cervell adult.
Com es produeix? (mecanisme)
Hi ha molts mecanismes de plasticitat cerebral, aqui en tenim alguns de biològics:
1. Ramificació o sinaptogènesis reactiva: creixement d’un cos cel·lular cap a un altre com aconseqüència del seu creixement normal. Un buit al seu lloc particular pot ser omplert parcialment amb la ramificació guiada per axons de creixement i proteines com la laminina, integrina i cadherina amb múltiples zones d’acomplament per neurones, factors tròfics i glucoproteines. Les ramificacions colaterals son procesos axonals nous que han brotat d’un axó no danyat i creixen cap a una zona sinàptica buida.S’ha demostrat que això passa al SNC. No obstant la ramificació pot ser adaptativa o maladaptativa, i el seu paper en la recuperació del mal cerebral és encara incert.

2.Supersensibilitat de denervació: resulta d’un increment de la resposta neuronal per la disminució d’aferencies. La zona receptora pot arribar a ser més sensible a un neurotransmisor o augmentar el número de receptors. Aquestpodría ser un facotr en la reorganització del SNC.

3.Compensació conductual: després d’un mal cerebral poden desenvolupar-se noves combinacions de conducres: un pacient pot utilizar diferents grups musculars o altres estrategias cogniscives.

4.Neurotransmisó per difusió sinàptica: Aquest nou mecanismo s’ha demostrat enpacients amb infart cerebral; desrpés de la destrucció de les viesdopaminèrgiques existeix increment en la regulació de receptors demembrana extrasinaptics.

5.Desenmascarament: les connexions neuronals en repos que están inhibides en estat normal poden desenmascarar-se desrpe´s d’un dany cerebral.

6.Factors tòfics: se relacionan con recuperación cerebral después de una lesión, además del factor de desarrollo nervioso (NGF), las integrinas, neurotrofinas, factor...