plató (catalan)

1. INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
1.1 Sofística i Sòcrates (Atenes segle V aC.)
COMPARACIÓ
-Semblances:
- Comparteixen context sociopolític i cultural
- Gir democràtic:
El ciutadà és aquell que té el dret i l’obligació de participar en la qüestió política.
Les decisions polítiques es prenen en assemblea.
-Gir antropològic (desplaçament de la qüestió filosòfica)
El centre degravetat de la filosofia es desplaça de la metafísica a la ètica i la política. De la pregunta per l’Arkhé a la pregunta: Què he de fer per a ser feliç? Com viure be?
Pretenen instruir o educar en l’art de la virtut i fins i tot pretenen fer-ho d’una manera aparentment semblant: ensenyant l’art de la paraula; però amb plantejaments oposats.
-Diferències:
a) La realitat (metafísica):
Sofistes:tot flueix; no hi ha identitats permanents, no hi ha essència (no hi ha res que sigui igual al llarg del temps). No hi ha o no es pot conèixer la veritat. No es pot conèixer res: a la que dius “A” deixa de ser “A”.
Sòcrates: allò que és és, i no pot començar a ser ni deixar de ser; hi ha una veritat o essència permanent per a cada cosa que existeix.
b) El coneixement (epistemologia):
Sofistes:donar valor als sentits sobre la raó: només coneixem aparences i coses particulars. Validesa del coneixement: límit és el que ens apareix als sentits, allò que ens sembla al nostre punt de vista. La veritat és subjectiva i consisteix en allò que apareix com a bo (útil) per a l’individu o la ciutat. La veritat depèn del punt de vista, l0interès i la utilitat. Els interessa el poder , no laveritat.
Sòcrates: la raó determina la veritat d’un enunciat: es pot conèixer la veritat universal i eterna de les coses. La veritat consisteix en allò que la raó veu com a objectiu, universal i immutable (antirelativisme o dogmatisme moderat).
c) Ètica:
Sofistes: el sentit de la vida és la felicitat, la qual consisteix en el plaer (hedonisme) i en la virtut (èxit social i guany econòmic). El criterimoral que defensen és que són bones totes aquelles accions que són útils per a l’obtenció de plaer, reconeixement social i guany econòmic. El deure moral (el que cal fer a la vida) consisteix en aprendre i dominar les tècniques necessàries per convèncer i persuadir (la oratòria i la retòrica) als ciutadans a l’Àgora de la idoneïtat dels interessos propis (relativisme moral).
Sòcrates: el sentitde la vida és la felicitat, aquesta consisteix en la virtut: el coneixement o domini de la tècnica que ens permeti implantar a la nostra vida els valors morals universals (justícia, bondat, amistat, etc). Aquesta manera d’entendre la vida s’anomena intel·lectualisme moral. La vida d’un home serà millor quan millor conegui els valors morals universals.

d) Política:
Sofistes: no hi ha cap relacióentre el nomos (llei política convencional, producte d’un acord) i la physis (veritat, naturalesa o lleis de la natura). L’home s’organitza en societat per interès i estableix lleis per conveniència. El poder polític es legitima en els interessos de la majoria, als interessos de la ciutat (relativisme jurídic).
Sòcrates: el nomos s’ha de fonamentar en la physis. Les lleis de la ciutat hand’ajustar-se a la veritat universal copsada per la raó. Identifica justícia i veritat racional. El poder polític s’ha de legitimar en el coneixement de la veritat (iusnaturalisme: fer dependre la justícia de la natura i el seu coneixement. El coneixement científic determina les lleis que li convenen).
e) Metodologia i educació:
Sofistes: cobraven per ensenyar i educaven en l’art de la política, queconsistia en el domini de la oratòria i la retòrica en vistes a la persuasió en el debat polític a l’Àgora.
Sòcrates: no cobrava per senyar i educava en l’art de la maièutica: tècnica per ensenyar a produir per tu mateix idees, ensenyar a pensar. Mètode de descobriment de la veritat dels valors morals universals mitjançant un diàleg raonat en el que els interlocutors proposen hipòtesis, les...