Plató (Fedre)

Cal,en efecte,que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant lamirada vers el que realment «és».
Per això justament la ment del filòsof és la única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguiràser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu.
PLATÓ. Fedre, 249, d
1. Expliqueu, fent servir les vostres paraules, en què consisteix el coneixement segons Plató i també els tipus de coneixement quedistingeix.
2. Argumenteu a favor o en contra de la tesi platònica que es desprèn del text que heu llegit al qüestionari: hi ha d'haver idees innates.

1. Per començar podríem dir que, el coneixement, per Plató és allunyar-se de la ignorància , apropar als éssers cap a la realitat o el coneixement. ( ciència ).

Plató pretén mostrar la seva teoria mitjançant un mite: El mite de la caverna (La República).
Aquest mite és molt interessant, ja que aquí parlarà del camí que fan els homes cap el veritable coneixement, aquest no serà fàcil.

En aquest mite existeix una simbologia clara amb la realitat:
* el món subterrani correspon al món sensible, dins aquest món trobem les ombres o imatges i els objectes en concret.
Altre tret metafòric serà la llum del foc que es veu des dedins que serà el sol.
* el món exterior de la caverna és el món de les idees.
Un cop els presoners de la caverna arriben a l’exterior de la cova, és quan tenen o coneixen la realitat, la ciència.

A partir d’aquí aquest ascens al coneixement es pot explicar amb el símil de la línia, que no és més que una ratlla dividida en segments on trobarem els nivells de coneixement que exposa.

Esdiferencien quatre graus de coneixement, on el més alt, el quart, serà el veritable coneixement:

* Al primer grau hi ha les imatges (ombres) i el seu nivell de coneixement és la imaginació.
* Al segon grau estan les coses i animals, aquest seran el nivell de creença.
* El tercer grau ja dins del món Intel·ligible, és el dels objectes matemàtics i a aquest li pertany el nivell de la raódiscursiva.
* El quart grau o nivell més alt, és el de les Idees, intel·ligència pura o raó intuïtiva.

El primer i segon grau formen part del món sensible, que en conjunt tenen el grau de coneixement de l’opinió = no tenen autèntic coneixement, només poden assolir coneixement de les coses.

Tercer i quart grau formen la part del món intel·ligible, i la raó discursiva i la intuïtiva podenassolir el veritable coneixement, ciència o episteme, on només savis o filòsofs tenen accés.

Tota aquesta teoria del coneixement la trobarem totalment lligada a la seva antropologia.
Tal com he dit al començament, Platò vol un allunyament de la ignorància i més que un apropament de l’ésser al coneixement, el que vol, és apropar l’ànima, és a dir qui obtindrà la ciència serà l’ànima, que valligada al cos.

Per explicar això tornem a fer referència a un mite: El mite del carro alat (Fedre).

Aquest compara l’ànima humana amb un carro alat. Aquest carro va dirigit per l’auriga, i tirat per dos cavalls.
Parlant dels dos cavalls:
* Un és blanc, simbolitza les tendències positives de l’ésser i correspon a la part irascible de l’ànima, localitzada al pit.
* L’altre cavall és...