Plató. república, 534c

– Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé, distingint-la de
totes les altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats,
esforçant-se per fonamentar les demostracions no en l’aparença sinó en
l’essència de les coses per poder refutar al final totes les objeccions, ¿no diràs
d’ell que no coneix el bé en si ni cap altra cosa bona, sinó que, fins i tot enel
cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no
de la ciència? [...]
– Sí, per Zeus! –va exclamar–. Diré tot això i amb totes les meves forces.
– Aleshores, si algun dia has d’educar realment aquells fills que ara imagines
criar i educar, no els permetràs, crec jo, que siguin governants de la
comunitat i dirigeixin els assumptes més importants mentreestiguin privats
de raó, com si fossin línies irracionals.
– No, en efecte –digué.
– ¿Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina
que els faci capaços de preguntar i respondre amb la més gran competència
possible?
– Els ho prescriuré –va dir–, completament d’acord amb tu.
– ¿I no creus –vaig dir– que tenim la dialèctica en el lloc més alt dels nostres
ensenyamentsi que no hi ha res que pugui posar-se

Plató. República, 534c

1) Aquell qui no coneix la idea del bé i que es guia només per l’opinió i per l’aparença més que per la ciència no pot governar. A través de l’educació, especialment a través de la dialèctica, s’aprèn a raonar correctament, a conèixer la idea del bé i dirigir, així, la comunitat.

2) a.- «el bé en si»: és l’essència del bé.b.- «opinió»: El món de l’aparença, de les imitacions.

3) Plató parteix de la base que només qui coneix el Bé en tant que idea pot arribar fer-lo, i que fer el bé significa governar la polis d’acord amb el model de perfecció del món intel•ligible. Però l’ànima, que en un principi estava al món de les idees i que va caure al món sensible (recordem el mite del carro alat), ha de fer un procésd’aprenentatge ascendent altre cop cap al món de les idees, per recordar allò que ja sabia (reminiscència). Aquest procés gradual i dolorós de millora de l’ànima i de separació de l’ànima respecte al cos s’anomena ‘dialèctica’. La dialèctica és un mètode ,a través del qual es pot arribar a la idea de Bé. L’únic que està preparat per a decidir correctament, aplicant la idea de Bé a la tascapolítica, és l’home l’ànima del qual coneix la idea de Bé perquè s’ha sotmès al procés de millora dialèctica en el coneixement, (el filòsof-rei).

La paraula ‘dialèctica’ en Plató té un significat una mica diferent al que tenia per al seu mestre Sòcrates. La dialèctica en Sòcrates era només un diàleg orientat a la recerca de la veritat, però en Plató el terme es complica una mica. Plató considera que noconeixem només a través del diàleg amb els altres ciutadans, que és el que feia Sòcrates, sinó que ens fem millors quan millorem la nostra ànima, aprofundint en el coneixement i en la reflexió que ens permet anar més enllà de la pura sensibilitat i assolir el món de les idees, pures i perfectes. La dialèctica és el procés a través del qual l’ànima aprèn a passar del món sensible al mónintel•ligible. Recuperant el mite de la caverna de Plató, si el presoner -el que està atrapat en el món sensible- arriba, un cop alliberat de les cadenes, al terme de la visibilitat quan pot veure el sol i s’adona que el sol il•lumina les coses sensibles, el qui fa el procés dialèctic arriba també al terme de la intel•ligibilitat quan contempla la idea de Bé, que il•lumina i dóna sentit a tot el mónintel•ligible.

Per tant, la dialèctica és un camí llarg i dur. Estem davant un camí d’aprenentatge a través del qual l’home més perfecte aprèn a situar-se per sobre i més enllà del que és purament material i sensible i a optar per la perfecció de les idees. La dialèctica significa una evolució de perfeccionament de l’ànima i un ascens a un nivell superior de coneixement, que és el món de les idees...