Plató

Cal,en efecte,que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. Iaixò és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant lamirada vers el que realment «és».
Per això justament la ment del filòsof és la única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que unadivinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguiràser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però lamultitud ignora que està posseït per un déu.
 
 
PLATÓ. Fedre, 249, d

Argumenteu a favor o en contra de la tesi platònica que es desprèn del text : hi ha d'haver idees innates.

Descartespensava que un dels motius per argumentar l'existència de Déu era el fet que aquest ens ve com una idea innata, però el pobre no sabia sobre la teoria de l'evolució, pensem sobre els primers homes i donesquan varen tenir conciència de ser, conciència de ser implica també conciència d'algun dia no ser, com es sentirien? es veurien vulnerables i indefensos com cuques, atemorits. Penso que les ideesinnates, i en aquest cas la de Déu serien una resposta cognitiva del cervell, una adaptació a les noves circumstàncies de buidó existencial, la nova capacitat de creure i confiar, en un ser superior.Kant i Descartes pensaven que un dels motius per argumentar l’existència de Déu era per que ens ve como una idea innata, però ells encara desconeixien la teoria de l’evolució. I els primers homes...