Plató

1. VIDA
El context històric: l'Atenes del segle V, El Segle de Pèricles
 
El s. IV a.C. a Atenes està marcat per les conseqüències de la derrota d'Atenes en la guerra del Peloponès. L'any 404 a.C. cau Atenes i això significa l'esfondrament de tot el món intel·lectual bastit per Pèricles. El s.IV és un moment de crisi i reconstrucció. L'idealisme i la teoria política de Plató (el filòsof-reicom a unió de poder i saber) és incomprensible fora d'aquest marc social i de la dificultat per trobar un marc de convivència social un cop constatada la crisi de la democràcia. La mort de Sòcrates l'any 399 a.C. simbolitza en certa manera la decadència espiritual viscuda com un drama personal però amb repercussió global, perquè vol dir que la ciutat ja no té capacitat per suportar la crítica.Atenes, que s'havia construït al voltant del debat i discussió a l'Àgora, ja és incapaç d'assumir la provocació i la llibertat de pensament que representa Sòcrates. Plató serà molt conscient d'aquesta crisi.
El s. IV és una època de crisi de l'Àgora i pateix una lluita de classes molt forta. La guerra del Peloponès havia trencat l'equilibri tradicional de la vida a Atenes. Els pagesos pobress'arruïnen per causa de la guerra, es veuen obligats a malvendre les seves terres als grans terratinents, i emigren a la ciutat, provocant un augment de l'atur i de la proletarització; els rics organitzen una mena de clubs polítics anomenats hetaries i els pobres busquen també organitzar-se pel seu compte a les anomenades thiasiesque al principi eren grups o confraries religioses i van anarevolucionant fins a esdevenir en una mena de sindicats d'artesans que usaven mètodes violents per defensar-se.
Fins i tot es nota una decadència de la família: no endebades Sòcrates havia estat acusat de corrompre els joves i de ser crític respecte a la tradició. El pensament de Plató cal inscriure'l en aquesta circumstància política i social. El conservadorisme polític palès en la seva obra ésinseparable de la sensació de decadència que es nota arreu en la ciutat. Com a conseqüència de la derrota hi ha una crisi intel·lectual a Atenes i Plató n'és un exponent privilegiat. La teoria de les Idees, fins i tot, pot ser interpretada políticament com a recerca dels models morals perduts amb la decadència de la polis.

1.1 FAMÍLIA
Biografia

En algunes de les seves obres Plató fa figurarals seus germans com contertulià de Sòcrates: Adimant i Glaucó apareixen enRepública, Antifó apareix en Parménides. Encara que el veritable nom de Plató era Aristocles, era conegut pel sobrenom dePlató (= el de les amples esquenes) a causa de la seva gran envergadura i al seu ample front. Com descendent d'una família aristocràtica, va tenir una educació acurada en tots els àmbits del coneixement.La seva educació filosòfica va estar durant un cert temps a càrrec del filòsof heracliteà Cràtil, encara que el seu veritable mestre va ser Sòcrates. Des dels vint anys i fins a l'últim dia de la vida de Sòcrates, que va morir executat en l'any 399 a. de C. per ordre del govern democràtic d'Atenes, Plató va ser deixeble i amic seu, i la influència de Sòcrates sobre el pensament platònic va sermolt important, fins al punt que en les seves obres Plató sempre li va retre homenatge.
Per altra banda, a través de les seves obres, es pot constatar que Plató tenia un ampli coneixement dels filòsofs presocràtics (com es mostra en Fedó, 95i i s.) i que va rebre una gran influència de i de Parménides (a qui dedica un diàleg sencer amb el seu nom). La influència del pitagorisme és especialmentimportant en el pensament platònic, fins al punt que Aristòtil considera el platonisme com una variant de la filosofia pitagòrica.
1.2 VOCACIÓ POLÍTICA

Vocació Política
Tant per la seva pertinença a una família molt relacionada amb la política d'Atenes, com per vocació, Plató semblava estar destinat a dedicar-se a l'acció política. Però, si bé és cert que dos dels seus parents més pròxims...