plató

La vall de 650 metres de llarg i poc menys de 100 metres d'ample que s'estén entre les dues contraforts gairebé paral · leles de l'Aventino i el Palatino semblava haver estat creat expressament per la naturalesa per escenari de tornejos, especialment de carreres de carros; ja en els temps més antics es celebraven en honor de Conso, el déu de les collites, no lluny del lloc en què s'alçava elseu altar subterrani, els tornejos de les parelles de conreu, i era també allà on la llegenda situava l'escenari en que els primers romans van raptar a les seves núvies. A mesura que es desenvolupaven el poder i la grandesa de la ciutat, creixien també l'esplendor i la magnificència del culte. Hacíanse cada vegada més freqüents i periòdiques les festes dels déus nacionals o dels déus estrangersreconeguts per l'Estat, que acabaven gairebé sempre amb algun espectacle circense, i al costat d'aquestes festes fixes anaven multiplicant-també les ocasions extraordinàries en què el poble es congregava a l'hipòdrom. Sembla que ja en l'època de la monarquia es van realitzar algunes obres en aquesta vall perquè el públic pogués veure les carreres assegut. Les graderies de fusta convirtiéronse amb eltemps en graderies de pedra, i finalment, el marbre substituir la pedra calcària i els daurats a les pintures de colors. Després de les obres empreses per Julio César i acabades per August, el Gran Circ figurava entre les construccions més fastuoses de Roma. El lloc reservat als espectadors, separat de la pista per un fossat de prop de tres metres d'ample i disposat en forma de graderies amanera d'amfiteatre, constava de tres pisos. Només un, el més baix de tots, era de pedra, els altres dos eren de fusta i seguir conservant aquest caràcter, almenys en gran part, doncs encara en una època relativament tardana parlen les fonts de l'esfondrament d'aquests pisos; sota Antoní Pius es diu que van perdre la vida en una d'aquestes hecatombes 1112 individus; sabem que es va produir un altreensorrament dels pisos alts regnant Dioclecià i Maximià.
Sota August, la construcció del circ no era encara molt elevada; des dels pisos alts de les cases veïnes es podia veure l'espectacle, i Augusto agradava de presenciar des d'allà.
Va ser Neró, pel que sembla, qui va emprendre la primera reconstrucció àmplia del circ, ja que sabem que el gran incendi de l'any 64 va esclatar en ell i el vadestruir, almenys, en gran part; aquest emperador va encegar també el fossat que circumdava la pista i aprofitar l'espai guanyat d'aquesta manera per instal · lar seients especials per als cavallers. Domicià i especialment Trajà van fer obres al circ que, al mateix temps que els van embellir, li van donar major amplitud, en la inscripció de la seva dedicatòria, Trajà es vanta d'haver-lo convertit enun recinte prou espaiós per donar cabuda al poble romà. Ara (l'any 100), la immensa longitud del circ competia, segons les paraules de Plini el Jove, amb l'esplendor dels temples, era un recinte digne de la nació vencedora de tants pobles i tan grandiós com els espectacles que dins S'hi celebraven. Les fonts només parlen poques vegades i de passada de les restauracions i ampliacionsposteriors. S'ha calculat que, després de les últimes obres d'ampliació, el Gran Circ podia donar cabuda a 180 000 o 190 000 espectadors. Les grades inferiors, les més properes a la pista, estaven reservades als senadors, les situades damunt d'elles als cavallers, en les altres s'acomodaven les gents del tercer Estat. Al circ, les dones no tenia llocs separats com en els altres espectacles, sinó ques'acomodaven entre els homes. Els seients de l'emperador i la seva família es trobaven entre els dels senadors, en les graderies s'alçaven també les llotges que alguns emperadors van fer construir per a ells i els seus acompanyants.
El circ es trobava magníficament decorat, des de tots els punts de vista. En una descripció del segle IV s'elogien, per exemple, els riquíssims ornaments de bronze de les...