PLATÓ

PLATÓ
INFLUÈNCIES QUE VA REBRE PLATÓ.
Parmènides i Heràclit: el van influenciar amb les seves teories contraries. Parmènides va deduir que l’Ésser és etern, continu, únic i immòbil. Heràclit pensava que la realitat flueix, que està permanentment en canvi.
Pitagòrics: Creuen en la immortalitat i la transmigració de les ànimes. Segueixen un pensament dualista (ànima i cos separats). A mésdonen gran importància a les matemàtiques.
Sofistes: partidaris de la divisió social del treball, divideixen el món en dos parts: la naturalesa i la cultura.
Sòcrates: critica especialment el relativisme cultural dels sofistes, segons el qual les coses són d’una forma o d’una altra en funció de qui les miri.
Plató utilitza Sòcrates com si fos una màscara, per expressar idees que no sónsocràtiques sinó platòniques. (Plató va ser el deixeble de Sòcrates.)
Sòcrates és el protagonista dels diàlegs per fer un homenatge al mestre i perquè creu que és cert que la ciutat ha matat a Sòcrates però no pot impedir que continuï enraonant a través del seu deixeble.
Hi ha dues diferències bàsiques entre Sòcrates i Plató.
1. Per una banda Sòcrates només es planteja problemes d’ètica o moral. En canvien Plató hi ha tota una teoria metafísica (la teoria de les idees), la teoria del coneixement (teoria de la anàmnesi: conèixer és recordar) i sobretot tota la teoria política que és la República (la teoria del filòsof-rei).
2. Diferencia en la teoria política. Per Sòcrates la millor manera d’intervenir en la societat no és la política sinó la didàctica, és a dir, es tracta de ensenyarindividualment a cada home a ser millor. Quan tots els homes siguin justos la ciutat també ho serà. En canvi Plató creu que la societat només pot transformar-se a través de la política. El canvi moral no pot ser individual sinó col·lectiu. El lloc que Sòcrates destinava a l´autoconeixement moral individual, Plató el dedicava a les lleis col·lectives.
OBRES DE PLATÓ. (periodització)
Els diàlegs s'ordenencronològicament en 4 períodes:
1.Joventut ("Apologia de Sòcrates""Critó""Carmides"..)
2.Transició ("Gorgies""Menó""Hípies I,I""Cràtil"....)
3.Maduresa ("Banquet""Fedó""República""Fedre"...)
4.Vellesa ("Sofista""Polític""Lleis"..)
Joventut:  La figura de Sòcrates és molt present , el Sòcrates històric apareix força ben documentat. Tracta les idees de Sòcrates sense aportacions pròpies.Transició:  Generalment es toquen qüestions de tipus polític. Plató comença a aportar pensaments propis.
Maduresa: Sòcrates és el protagonista únic; això vol dir que les seves tesis són les que s´acabaran imposant i els altres personatges posen les qüestions que Sòcrates contesta. En aquest període Plató escriu la “República” i desenvolupa les seves idees.
Vellesa:  Diàlegs de tipus pessimista,apareixen molts mites, referències a la divinitat. Hi ha una autocrítica de la "Teoria de les idees" , Plató reescriu algunes de les seves teories perquè veu que fallen.

1. TEORIA DE LES IDEES
QUÈ SIGNIFICA IDEA EN PLATÓ?
Per a Plató una idea mai no és una cosa. Existeix realment, però només podem "veure-la" a través de la ment.
QUANTES IDEES HI HA?
Plató distingeix curosament dos móns:
El mónsensible és el que percebem pels sentits (fet de coses materials, de realitats físiques o psicològiques, d'opinions purament subjectives...). El món sensible es aparença, pluralitat, dispersió, però no seria possible comprendre aquesta diversitat de la matèria si no existís un concepte, una idea que la unifiqués.
El món intel·ligible (fet d'Idees o Formes pures). Pot ser pensat (s'hi arriba ambla reflexió moral i la purificació de l'ànima), però no en tenim, ni en podem tenir, cap experiència sensible (no el podem tocar, ni veure...). És un món necessitat al qual només es pot arribar a través d’un camí. El camí és la perfecció de l’ànima a través de la dialèctica.
Formalment hi ha dos tipus d'Idees.
Les que Plató anomena arkhai que són els primers principis de les coses: l'Ésser com...