Plató
Plató:
1. Plató, la mort de Sòcrates i com li afecta.
Plató es un filosof, que va néixer a Atenes al segle V a.C. en una família aristocràtica i per
tant la seva vida estava encaminada cap a dos direccions que podia triar, la política i la
escriptura.
Als 18 anys Plató coneix a Sòcrates i es fa deixeble seu.
Sòcrates el mestre de Plató, es dedicava a dialogar amb la gent i es va convertir en un
personatge molt popular. Mai va escriure cap text, desconfiava de posar en escrit allò que
era important, tampoc va creure que la política fos un treball per filòsofs i per aquest fet
Plató va renunciar a la política i a l’escriptura, i crema tot Alló que va escriure fins aquellmoment.
Plató desprès de la mort de Sòcrates intenta interferir en el govern i comença a escriure
llibres de política fet que demostra que la influencia de Sòcrates sobre Plató és molt gran.
Tot això es degut a que la mort de Sòcrates afecta molt al seu deixeble ja que, es
condemnat a mort injustament i vol interferir en la política, vol reflexionar sobre la manera
en que s’hauria de governar, per tal de que aquesta injustícia no es torni a repetir, per
aquest fet existeix la filosofia de Plató, però Plató no vol governar.
Plató durant el seu primer període de joventut Plató va escriure un llibre de diàlegs reals
de Sòcrates; en la segona i la tercera etapa també escriu sobre Sòcrates però aquestdiàlegs no tenen la filosofia de l’autor que en cap moment contradiu la del seu mestre.
Ex. d’un dels diàlegs:
Sòcrates es troba a Eutifró mentre camina i aquest esta molt alterat, quan Sòcrates li
pregunta que li passa li diu que el seu pare ha matat a algú i per fer justícia va a avisar a la
policia. Al escoltar això Sòcrates li pregunta a Eutifró que vol dir justícia i aquest s’acabaadonant que no ho sap.
República (llibre que pública durant la seva segona etapa de vida)
1
“El mite de la caverna” (mite molt important)
2. Sòcrates i la seva condemna a mort:
Un deixeble de Sòcrates va a Delfos (temple on solien anar les persones per fer
preguntes sobre el futur, deu els responia les preguntes posseint el cos d’una sacerdotisa,
una mena de mèdium, mitjançant moviments i articulant sons que nomes el sacerdot podia
interpretar i les transmetia en paraules)
Aquest deixeble de Sòcrates, va preguntar si el seu mestre era savi, i el sacerdot va
contestar que Sòcrates és el més savi de tots. Quan Sòcrates se n’assabenta es queda
parat, perquè ell sempre havia dit que nomes sap que no sap res. Sòcrates per saber que
vol dir això va a buscar els savis que presumeixen, i mitjançant el mètode de la ironia que
consisteix en que Sòcrates fa preguntes que condueixen a que el seu locutor s’adoni que
no sap realment allò que havia dit saber i arribi a una contradicció, però Sòcrates
aquestes preguntes les fa per que vol saber no per deixar en ridícul als locutors.
La segona fase del mètode de Sòcrates és la maièutica, és la part constructiva que fa
aparèixer la veritat objectiva a l’interior de cadascú.
Per tant arriba a la conclusió de que es el mes savi ja que es qui mes a prop esta del
saber, perquè busca el saber.
Hi ha dos tipus de Sòcrates:
El Sòcrates de Plató, noble que busca la veritatEl Sòcrates de Aristòfores que busca l’interès propi.
A Sòcrates se’l condemna a mort per no respectar els déus i aprfofitarse dels joves.
Argumentació de l’acusació:
No respecta els déus, es basa en allò que caracteritza a Sòcrates, la filosofia. L’intent
d’explicarho tot mitjançant la raó, atemptava contra els déus.
Corrompre els joves.
Sòcrates es defensa mitjançant l’argument de l’herade.
Els jutges ...
Regístrate para leer el documento completo.