PLATÓ

HISTORIA DE LA FILOSOFIA
PLATÓ
A partir la condemna de Sòcrates per un tribunal democràtic, es va dedicar a buscar una forma de govern que no fos injusta amb els ciutadans. Va intentar portar a la pràctica el seu ideal de política en els 3 viatges que va fer a Sicília, sense aconseguir-ho.

Plató es basa en els ensenyaments del seu mestre: segons Sòcrates el coneixement dels valors és al’ànima i és l’univers (els valors i coneixement són universals).
Però Plató va més enllà de l’ÈTICA, també es basa en l’ésser (ONTOLOGIA) i el saber (EPISTEMOLOGIA).

Funda la primera escola Filosòfica (Acadèmia).
Escriu en forma de diàleg com a homenatge al mestre Sòcrates (MÈTODE INDUCTIU).
L’obra es classifica en 4 períodes, i cada diàleg tracta d’un tema però sempre apareixen totes lesteories fonamentals.
ÈPOCA DE JOVENTUD: exposa les teories socràtiques.
ÈPOCA DE TRANSICIÓ: fa una transició entre Sòcrates i Plató.
ÈPOCA DE MADURESA: s’exposen les teories fonamentals de Plató.
República (justícia): explica la teoria del coneixement i de la veritat, el mite de la caberna...
Banquet (amor)
Fedre (bellesa)
Fedó (mort i immortalitat de l’ànima): fa diferents arguments i explicaels últims segons de la vida de Sòcrates.
PLATÓ S’INTERESSA PER:
ÈTICA: és el tema fonamental que treballa Sòcrates, però Plató va més enllà de dir que els valors són universals i es preocupa, investiga i fa teories sobre l’ontologia( branca de la filosofia que s’encarrega d’estudiar la realitat) i l’epistemologia (branca de la filosofia que estudia el coneixement).
Plató intenta compaginar larealitat d’Heràclit i Parmènides: Plató no negarà que la realitat té característiques que diu Heràclit, encara que dirà que aquesta realitat que està en continu canvi no pot ser el fonament de totes les coses.
FEDÓ: 2 TIPUS DE REALITAT
REALITAT VISIBLE: Realitat perceptible pels sentits, és aquella realitat sensible. Aquesta és la realitat de les coses particulars (concretes), món de les copiesimperfectes del món de les idees, i que té les característiques de la realitat d’Heràclit: l’anomena : EL MÓN DE LES COSES/SENSIBLE.
REALITAT INVISIBLE: Només la podem captar mitjançant l’enteniment, l’intel·lecte. És una realitat universal (és igual per a tots i no varia segons el prisma), amb característiques similars a l’ésser de Parmènides immòbil. Segons Plató és la realitat autèntica quel’anomena IDEA: món de les idees o món intel·ligible.

IDEA: autèntica realitat, característica de l’ésser de Parmènides:
Realitat extra. mental: existència pròpia fora de la ment
Existeix per si mateixa no necessita res per existir
És objectiva
No és relativa
És immòbil
Eterna: sempre ha estat i sempre estarà
És idèntica a si mateixa
Única
És simple, no estan compostes de res
Només espot captar mitjançant l’enteniment
El seu lloc natural és el món de les idees
IDEA DEL BÉ: Idea suprema, equiparable a idea de bellesa, idea de saviesa (saber, veritat).
TEORIA DE LA PARTICIPACIÓ O CASUALITAT
Relació entre el món de les idees i el món sensible. Les idees són les causes de les coses, les coses hi són perquè participen de les idees.
Ex: Si hi ha coses belles al nostre món voldir que en el món de les idees hi ha la idea de bellesa.
Les coses són copies de les idees
Les coses son participacions de les idees
Les idees son les causes de les coses
TIMEU
Explica la cosmologia de l’època de la bella, és una idea eterna
Origen del món sensible:
El que neix i és engendrat: MS
Allò on neix i es engendrat (dona vida): matèria eterna i sense forma
Allò a la similitud delqual neix i es engendrat: MI: causa origen del món sensible.
DEMIÜRG
Ésser diví no creador, ja que el món de les idees i la matèria originaria són eterns, el qual s’encarrega d’ordenar el caos, la matèria informa, caòtica originaria prenen com a models les idees.
ORIGEN DEL MÓN SENSIBLE, CAUSES:
LES IDEES (MI): Causa formal
LA MATÈRIA ORIGINARIA: eterna, informa, caòtica: causa...