plató

Plató

Conceptes clau:
Antecedents: Orfisme–Pitagorisme (ànima,) Sòcrates (veritats universals, virtut i bé), Oposició Parménides-Heràclit (dos àmbits de realitat diferents, dos tipus de coneixement), Anaxàgores (Noûs) ( antecedent de les causes ideals, però a final és materialista)
Idees (Eidos) i expressions sinònimes: Formes, Models, Realitats , Veritats eternes, Éssers en si, etc.Entitats no materials, immutables, eternes models dels éssers sensibles, etc.
Món sensible( Topos oratós), el món del devenir ( entre l’ésser i el no-esser) i Mon de les idees ( Cosmos noetikòs) , el veritable ésser, autèntica realitat, immutable, eterna
Episteme (coneixement autèntic, de la realitat eterna ) Doxa ( Opinió , coneixement dels éssers i fenòmens de mon sensible)
Coneixementdiscursiu (dianoia): les ciències demostratives, que segueixen un raonament matemàtic: geometria, matemàtica, música, astronomia).
Intel·ligència ( Noesis) : Coneixement profund i complet del món de les idees, especialment de la idea suprema: la idea del Bé
Dialèctica: disciplina intel·lectual, derivada de la maieútica socràtica, però amb inspiració lògico-matemàtica, que permet assolir el màximnivell de coneixement.
Idea de Bé: Idea suprema, Entitat ideal que es troba al “cim “ o nivell superior del món de les idees. Principi ontològic ( origen de l’ésser i de l’ordre de la realitat) i epistemològic ( il·lumina la realitat per què pugi ser coneguda)
Reminiscència: Conèixer és recordar. Les Idees han estat conegudes per l’ànima abans de néixer. L’ànima pot “recuperar” el seuconeixement amb l’ús adequat de la raó. Però fins i tot quan coneixem amb el sentits i apliquem conceptes, estem fent servir aquestes idees. ( exemple de la igualtat)
Savi, filòsof: Aquell que busca el coneixement superior , la “noesi” i la catarsis de la seva ànima. A la República el savi és el filòsof governant, el que aplica aquest coneixement en la vida quotidiana ( acció ètica i política). Posseeixla Prudència o sofrosinè ( saviesa moral, saber actuar amb justícia).
Ànima (psijè) entitat no material que s’identifica amb l’essència de l’home. Pertany al món de les idees, però, seguint les doctrines orfico-pitagòriques, es troba “empresonada “ en el un cos i en el món físic. L’objectiu de l’home és “purificar-se” (catarsis), lliurar-se de la matèria i tornar al seu estat “ideal” al seuorigen “diví”, mitjançant el coneixement.
Funcions de l’anima: quan l’anima s’introdueix en un cos, assumeix tres funcions diferenciades. Racional (Intel·lecte, raó), Irascible (voluntat) i Concupiscible (desig).
Virtut (moral): Tendència, disposició i capacitat a actuar correctament , d’acord amb principis morals superiors, no egoistes. A cada part de l’anima li correspon una virtut que liés pròpia. Raó: Saviesa. Voluntat: Valor. Desig: Moderació.
Justícia: Virtut suprema, que engloba a totes les altres. Coincideix amb l’ordre que imposa la idea del Bé ( harmonia, ordre perfecte) sobre el món humà . Plató la defineix tant per l’individu com per la comunitat (polis). Consisteix en que cada part, classe o ésser desenvolupi la funció que li s pròpia per la seva naturalesa. L’objectiude la seva filosofia és establir un model de societat justa, amb un ordre estable i que es correspongui amb l naturalesa humana, on l’home pugi assolir els seu objectiu. Plató no accepta que cap del sistemes polítics existents sigui just ( Aristocràcia hereditària, oligarquía, timocràcia, democràcia i tirania)
Model d’estat platònic: isomòrfic amb l’ànima. Tres classes socials. La justíciaimplica un ordre i equilibri entre les classes. Meritocràcia intel·lectual
Lectura obligatòria:La República o de la justícia. (en grec, Πολιτεία Politeia, de polis, que significa 'ciutat -estat') es la més coneguda e influent obra de Plató, el compendi de les idees que conformen la seva filosofia. Pertany al període de maduresa de l’autor. Escrita en forma de diàleg entre Sòcrates i altres...