Plató

TEMA 1: PLATÓ

1. Introducció.
1.1. Marc històric i cultural del segle IV aC.
1.2. Biografia i obra.
1.3. Finalitat política de la filosofia platònica.
2. Metafísica.
2.1. El dualisme platònic o "Teoria de les Idees".
2.2. Física i cosmologia.
3. El mite de la caverna: metàfora de la filosofia platònica.
4. Teoria del Coneixement.
4.1. L’origen del coneixement: l’innatisme platònic.4.2. Epistemologia (teoria de la ciència)
a) Els Graus del coneixement.
b) El paper fonamental de la Dialèctica
5. Política i ètica.
5.1. La formació de la polis: les tres necessitats socials i les tres naturaleses humanes.
5.2. Les virtuts socials: prudència, valentia, temprança i justícia.
5.3. Les virtuts individuals: divisió tripartida de l’ànima.

1. INTRODUCCIÓ
1.1. Marchistòric-cultural del segle IV a. C.
-En el segle quart a. C. es manté com a centre cultural Atenes, que continua amb el règim democràtic restaurat
(403). Però la democràcia atenesa d’aquest segle no té l’esplendor de la del segle passat a nivell econòmic i
polític, perquè es troba sota la dominació d ’Esparta, primer, i després sota la dominació de Tebes i, més
tard, de Macedònia.
-En aquest segle es vagestant a poc a poc la dissolució de la Polis com a unitat política per deixar pas a l’imperi,
primer i després als Regnes, d’abast geogràfic molt més gran que la ciutat-estat, la qual cosa canvia la relació del
ciutadà amb la societat. En aquest sentit s’accentua cada vegada més una consciència individual per damunt de la
consciència col·lectiva del segle passat; l’home es va deslligantafectivament de la polis.
-L’anterior es reflecteix, per exemple, en l’arquitectura, menys urbanística i més centrada en la construcció
d’edificis particulars. També en l’escultura, que no expressa ja una bellesa de tipus ideal, per ser model i
objecte de contemplació pública. L’escultura es torna més intimista i psicològica: Praxíteles, Scopas, Lisip.
-També a nivell literari trobem reflectitl’element més individualista amb la comèdia nova de Menandre, que és ja
totalment apolítica. Cal destacar en aquest segle el conreu de l’oratòria com a gènere literari (i no tant com a
mitjà d’educació moral i política per si mateixa, tot i que això no es perd mai del tot en el món antic) . Aquí
destaquen Isòcrates, mestre de la més famosa escola d’oratòria d’Atenes, rival de l’Acadèmia platònica anivell educatiu, i Demòstenes, deixeble seu.
-En història continua la tradició de grans historiadors atenesos amb Xenofont (un del t estimonis sobre
Sòcrates).
-A nivell científic continua l’escola hipocràtica i es constitueix el Corpus Hippocratic um, conjunt d'escrits
mèdics d’Hipocrates (s. Vè AC) i els seus deixebles, el més important llegat mè dic de l’antiguitat. Un altre
metgeimportant és Diocles de Corist, dietètic, que defensa la prevenció amb la dieta abans que la medicació.
-En l’àmbit astronòmic trobem dues corrents oposades:
a) La semi-heliocèntrica, amb Heràclides de Ponto, posa com a satèl·lits del sol a venus i mart, rotació de la
terra sobre el seu eix, les estrelles són altres sols on hi ha també planetes i altres móns.
b) La geocèntrica, defensada pels gransfilòsofs Plató i
Aristòtil a nivell cosmològic i artic ulada
matemàticament per Eudox, amb pressupòsits de Plató (circularitat i uniformitat), del que era deixeble.
Va ser perfeccionada per Cal·lip i posteriorment assumida per Aristòtil en el més gran sistema del
món de l’antiguitat.
-El més important científicament és la física i cosmologia aristotèliques, edificades des de supòsits filosòficsi
observacionals (i no matemàtics). S’haurà d'esperar fins al segle XVII per trobar un sistema d el món capaç de
substituir l’aristotèlic: el de Newton.
-En filosofia és un dels moments cabdals de la humanitat, amb els dos més grans sistemes filosòfics del món
antic: Plató i Aristòtil, la influència dels quals arriba fins als nostres dies.

1.2. Biografia i obra.
BIOGRAFIA
-

-...