Plató

PLATÓ:
Plató recull dels...:
• Presocràtics  el problema de la physis, les vies de coneixement.
• Sofistes  l’interés per l’home i el seu lloc en el món en la societat.

Estableix una relació entre els dos per ajuntar-ho tot en un únic tema: la realitat, no la tangible sinó l’eterna i immutable (el mon de les idees). PHYSIS + HOME = REALITAT
Li preocupa la realitat i l’universalisme.Universalisme: demostrar que hi ha valors absoluts com el bé. Hi ha valors comuns a tot arreu, problemes universals.
Influències:
1) SÒCRATES: Als 29 anys van condemnar a Sòcrates a morir a la cicuta, la persona que havia estat un mestre per a ell havia estat condemnat pel govern injustament i, això portà a Plató a qüestionar-s’ho tot com la funció de l’estat. El va influirpersonal i filosòficament. Buscava el valor absolut a diferència del relativisme dels sofistes.
Si s’han equivocat amb això poden fer-ho amb més coses. Un estat ideal lluny de la realitat. Qualifica la democràcia de demagògica, perque porta al relaxament de costums i pèrdua de cohesió social. (Si el càstig es injust, qui castiga també ho és; l’Estat)
Hi hauria d’haver aristocràcia, oligarquia.Defensa la força com a mesura de convicció, d’inculcar la veritat.
Accepta l’ús de la força com a manera de convencer de la veritat a la gent (actitut perillosa), anys després suavitzà aquest comportament.
Com a mètode  la maièutica.
Ell està convençut que està a prop de la veritat.

2) SOFISTES: qüestiona el relativisme dels valors, ell creia en l’universalitat. El relativisme porta alcaos. Com Sòcrates negava el relatiu Plató buscà l’universal. Plató: Quan parlem de valors absoluts (són sempre eterns i immutables – les idees) parlem d’una realitat absoluta (ell loc on estaran les idees i el món de les idees).

3) PARMÈNIDES: 2 vies de la veritat

Plató manté això, accepta el món de les aparences i diu que només a través de la raó arribem al coneixement absolut  IDEES.

4)EMPÈDOCLES (4 arrels) I DEMÒCRIT (àtoms): tot i que la natura flueix hi ha una cosa fonamental. Accepta el “tot flueix” (Heràclit) però hi ha una cosa que no, les idees, etern i immutable (mitjançant la via de la raó va al coneixement). El material en canvi es fa malbé.
Mantenen el concepte de Parmènides però, entre totes dues coses ha d’haver-hi una cosa en comú. Tot canvia però hi ha uncomponent comú que es degrada.
*Què és el motlle etern i immutable? Model espiritual i abstracte a partir del qual es dóna forma a la resta de coses. Aquests motlles són il·limitats. Totes les coses de la natura tenen semblances: tenen un motlle (idees) similar.

5) PITAGÒRICS: també vivien en jerarquia. Immortalitat i transmigració de les ànimes. Les matemàtiques.

*LES idees: són motlles, quecontenen matèria diferent. Aquesta matèria s’erosiona. Tot és còpia de les idees. Són motlles eterns i immutables: espiritual i abstracte de la qual es poden formar la resta de coses. Hi ha una quantitat limitada de motlles (ex: semblança fenòmens naturals). El món de les idees és la realitat absoluta.


DUALISME GNOSEOLÒGIC:
EPISTEMOLÒGIC: no es pot conèixer veritablement (mitjançant l’opinió)ja que tot canvia. No es pot conèixer allò que flueix, només allò que és immutable. El coneixement mitjançant la raó, això ens porta a l’episteme (ciència)
Epistema o ciència: el coneixement veritable que poden enlairar-se a un món sensible i accedit al món de les idees.
Opinió raonable: on viu quasi tothom.

EL LLIBRE TEETET: el vertader coneixement és assolible, es pot anar al món de lesidees. Es caracteritza per: - infal·lible -tenir per objecte allò real (el que és), les idees.
No puc arribar al veritable coneixement através del món de les aparences. El seu objecte d’estudi: ha de ser estable i permanent, susceptible de ser definit d’una manera clara i precisa, objecte del qual es pugui captar la seva essència, és a dir, allò unversal, idees.
GRAUS DE CONEIXEMENT:
Hi ha...