Plató

PLATÓ
Plató està considerat un dels grans pensadors de l’antiguitat i de tota la història de la filosofia. La teoria de les idees és la base des de la qual s’articulen totes les idees del seu pensament.
Quins motius el van conduir a construir-la?
Volia continuar la obra del seu mestre Sòcrates, el primer filòsof que es va preocupar per qüestions ètiques.
Li interessava la defensa de lapolis en quantitat política i autonòmica autosuficient.
Volia elaborar una teoria de l’ésser que conciliés i integrés la diversitat de respostes donades per alguns dels presocràtics.
La teoria de les idees pretén ser una resposta a tota aquesta qüestió ètica, política i ontològica, I queda exposada dins de la seva obra de gran extensió, com a mínim es considera que hi ha 35 diàlegs autèntics dePlató i uns quants més de dubtosos. En tots aquests, el protagonista central és Sòcrates que, mitjançant la maièutica, conversa amb diferents interlocutors fins que arriben a la veritat. Gran part de la seva teoria està explicada a partir de mites. N’hi ha molts però farem referència a dos d’aquests: El mite de la caverna, que es troba a la república i el mite del carro alat, que es troba en el llibredel Fedre.
El seu pensament consisteix en:
Plató tracta tots els temes, la teoria de les idees és essencialment una teoria metafísica, que ens parla de la realitat. Però també és gnoseològica, ens explica com coneixem, antropològica i psicològica, ja que ens diu com és l’home i la seva ànima. També constitueix el fonament de la seva ètica i la seva política
Què diu la teoria?
Plató divideixla realitat en dos: el món sensible és el que nosaltres coneixem i és la realitat aparent. El món intel·ligible o món de les idees, és el vertader, el que representa la veritat
Món sensible:
Es veu afectat pel canvi, pel moviment i pel temps. Aquí hi trobem les coses, que són alterables, inestables i temporals
Món intel·ligible:
No existeix el canvi, ni el moviment, ni el temps i no hi hacoses, sinó que hi ha idees, les quals són invariables i eternes.
Aquest contrast ja evidencia que les idees són superiors a les coses, però Plató va una mica més enllà: ens dirà que les coses són còpia de les idees, és a dir, que les coses existeixen perquè existeixen les idees. Això significa que les coses depenen de les idees i Plató ens dirà que les coses mantenen una relació de participació od’imitació de les idees.
En el món intel·ligible hi ha idees, però no totes les idees són iguals, segons Plató n’hi ha de diverses classes i estan jerarquitzades:
1. En el lloc més baix hi ha les idees de coses (Taula)
2. Després venen les idees matemàtiques (Teorema de Pitàgores)
3. Més amunt trobem les idees de valors (idea de justícia)
4. I per sobre de totes, en el lloc més elevat hi ha laidea del BÉ, que vindria a ser la mare de la resta de idees
Amb aquesta caracterització podem veure que les idees són tan perfectes que escapen de la nostre percepció, però aleshores, com tenim constància de la seva existència? Com les podem conèixer?
Plató ens dirà que per conèixer les idees hem d’ascendir per els diversos nivells de coneixement, que són quatre:
El nivell més baix és l’Eikasia,un coneixement molt limitat, basat exclusivament en l’observació sensible.
Per sobre d’aquest hi trobem la Pistis, que, segons Plató, implica una creença raonable perquè intenta donar explicacions en els fenòmens però es segueix fonamentant en la realitat aparent.
Aquests dos nivells se sustenten en la poca realitat del món sensible, per això ens proporcionen un saber poc fiable: la doxa oopinió. Per desprendre’ns de la poca seguretat que ens ofereix el coneixement del món sensible, hem d’ascendir al coneixement d’allò vertader: el coneixement del món intel·ligible. Ho farem quan assolim la Dianoia o raonament. Aquest ja implica un nivell de coneixement superior perquè ens possibilita conèixer les idees, però no arriba a totes, el seu límit són les idees matemàtiques. Per conèixer...