Platón (catalán)
Páginas: 31 (7524 palabras)
Publicado: 23 de noviembre de 2014
Plató, (427-347 a.C.)
Biografia, context i obres
Dades biogràfiques
Vocació política
Obres principals
La filosofia de Plató
Les motivacions de la filosofia de Plató
El coneixement i allò universal
La influència d’Heràclit i Parmènides
El dualisme platònic
La teoria de les idees
Les dificultats de la teoria de les idees
Relacions entre les idees
Teoria del coneixement
Cosmologia
La teoria política i la doctrina de l’ànima
Filòsof grec nascut a Atenes, creador d’un sistema filosòfic i d’un mètode d’exposició de la filosofia que el converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. Descendent d’una acomodada i aristocràtica família que es vanagloriava de descendirde l’antic rei Codre (era fill d’Aristó i Perictíona -germana de Càrmides i neboda de Crities-, dos dels anomenats trenta tirans que van protagonitzar un cop d’estat antidemocràtic a Atenes els anys 404-403 a.C.), Plató, va tenir dos germans: Adimant i Glaucó, i una germana, Potone. A la mort d’Aristó, la mare de Plató es va casar amb Pirilamp, un antic amic de Pericles, amb qui va tenir un fill,Antifó, que per tant era mig germà de Plató.
En algunes de les seves obres Plató fa figurar als seus germans com contertulians de Sòcrates.(Adimant i Glaucó apareixen en la República, Antifó apareix en el Parmènides).
Encara que el verdader nom de Plató era Aristocles, era conegut pel sobrenom de Plató (el de les amples esquenes) degut a la seva gran envergadura. Com descendent d’una famíliaaristocràtica, va tenir una educació acurada en tots els àmbits del coneixement. La seva educació filosòfica va estar durant un cert temps a càrrec del filòsof heracliteà Cràtil, encara que el seu verdader mestre va ser Sòcrates. Des dels vint anys i fins al últim dia de la vida de Sòcrates, que va morir executat en l’any 399 a.C. per ordre del govern d’Atenes, Plató va ser deixeble i amic seu, i lainfluència de Sòcrates sobre el pensament platònic va ser molt important, fins al punt que en les seves obres Plató sempre li va retre homenatge. D’altra banda, a través de les seves obres, es pot constatar que Plató tenia un ampli coneixement dels filòsofs presocràtics (com es mostra en Fedó, 95i i s.) i que va rebre una gran influència de Heràclit (com s’observa en Banquet, 207d; Cràtil, 402a;Teetet, 152i, 179i i s.; Sofista, 242d) i de Parmènides (a qui dedica un diàleg sencer amb el seu nom, i cita en Teetet, 183i; Sofista, 217c-237a; Banquet, 178b; etc.). La influència del pitagorisme és especialment important en el pensament platònic, fins al punt que Aristòtil considera el platonisme com una variant de la filosofia pitagòrica.
La vocació política
Tan per la seva pertinença auna família molt relacionada amb la política d’Atenes, com per vocació, Plató semblava estar destinat a dedicar-se a l’acció política. Però, si bé és cert que dos dels seus parents més pròxims (Càrmides i Críties) van participar activament en la dictadura dels trenta tirans, i si bé és cert també que Plató pertanyia a una classe social que s’havia anat distanciant dels postulats democràticsatenesos, en canvi no és cert que el mateix Plató mantingués actituds bel·ligerantment antidemocràtiques durant la seva joventut. El seu padrastre Pirilamp, amb qui Plató va viure més anys que amb el seu pare Aristó, havia estat amic del demòcrata Pericles, i l’educació de Plató no es va orientar cap a un sentit manifestament antidemocràtic, de manera que la influència de Pirilamp contrapesava la delsseus parents materns. De fet, durant la dictadura dels trenta, els seus parents Críties i Càrmides el van instar a participar en tasques de govern, però Plató va declinar participar en elles i fer-se còmplice d’una política que ja llavors va qualificar d’injusta. Però la posterior restauració de la democràcia tampoc va satisfer a Plató, ja que sota ella, i mitjançant una acusació falsa, es va...
Biografia, context i obres
Dades biogràfiques
Vocació política
Obres principals
La filosofia de Plató
Les motivacions de la filosofia de Plató
El coneixement i allò universal
La influència d’Heràclit i Parmènides
El dualisme platònic
La teoria de les idees
Les dificultats de la teoria de les idees
Relacions entre les idees
Teoria del coneixement
Cosmologia
La teoria política i la doctrina de l’ànima
Filòsof grec nascut a Atenes, creador d’un sistema filosòfic i d’un mètode d’exposició de la filosofia que el converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. Descendent d’una acomodada i aristocràtica família que es vanagloriava de descendirde l’antic rei Codre (era fill d’Aristó i Perictíona -germana de Càrmides i neboda de Crities-, dos dels anomenats trenta tirans que van protagonitzar un cop d’estat antidemocràtic a Atenes els anys 404-403 a.C.), Plató, va tenir dos germans: Adimant i Glaucó, i una germana, Potone. A la mort d’Aristó, la mare de Plató es va casar amb Pirilamp, un antic amic de Pericles, amb qui va tenir un fill,Antifó, que per tant era mig germà de Plató.
En algunes de les seves obres Plató fa figurar als seus germans com contertulians de Sòcrates.(Adimant i Glaucó apareixen en la República, Antifó apareix en el Parmènides).
Encara que el verdader nom de Plató era Aristocles, era conegut pel sobrenom de Plató (el de les amples esquenes) degut a la seva gran envergadura. Com descendent d’una famíliaaristocràtica, va tenir una educació acurada en tots els àmbits del coneixement. La seva educació filosòfica va estar durant un cert temps a càrrec del filòsof heracliteà Cràtil, encara que el seu verdader mestre va ser Sòcrates. Des dels vint anys i fins al últim dia de la vida de Sòcrates, que va morir executat en l’any 399 a.C. per ordre del govern d’Atenes, Plató va ser deixeble i amic seu, i lainfluència de Sòcrates sobre el pensament platònic va ser molt important, fins al punt que en les seves obres Plató sempre li va retre homenatge. D’altra banda, a través de les seves obres, es pot constatar que Plató tenia un ampli coneixement dels filòsofs presocràtics (com es mostra en Fedó, 95i i s.) i que va rebre una gran influència de Heràclit (com s’observa en Banquet, 207d; Cràtil, 402a;Teetet, 152i, 179i i s.; Sofista, 242d) i de Parmènides (a qui dedica un diàleg sencer amb el seu nom, i cita en Teetet, 183i; Sofista, 217c-237a; Banquet, 178b; etc.). La influència del pitagorisme és especialment important en el pensament platònic, fins al punt que Aristòtil considera el platonisme com una variant de la filosofia pitagòrica.
La vocació política
Tan per la seva pertinença auna família molt relacionada amb la política d’Atenes, com per vocació, Plató semblava estar destinat a dedicar-se a l’acció política. Però, si bé és cert que dos dels seus parents més pròxims (Càrmides i Críties) van participar activament en la dictadura dels trenta tirans, i si bé és cert també que Plató pertanyia a una classe social que s’havia anat distanciant dels postulats democràticsatenesos, en canvi no és cert que el mateix Plató mantingués actituds bel·ligerantment antidemocràtiques durant la seva joventut. El seu padrastre Pirilamp, amb qui Plató va viure més anys que amb el seu pare Aristó, havia estat amic del demòcrata Pericles, i l’educació de Plató no es va orientar cap a un sentit manifestament antidemocràtic, de manera que la influència de Pirilamp contrapesava la delsseus parents materns. De fet, durant la dictadura dels trenta, els seus parents Críties i Càrmides el van instar a participar en tasques de govern, però Plató va declinar participar en elles i fer-se còmplice d’una política que ja llavors va qualificar d’injusta. Però la posterior restauració de la democràcia tampoc va satisfer a Plató, ja que sota ella, i mitjançant una acusació falsa, es va...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.