Platón

Adimato dient que la condició d'aquests guerrers, els quals no tenen béns relacionats amb la vida, no serà molt feliç ja que s'assemblen més amercenaris que a persones normals. Al que Socrates replica que pot ser que siguin feliços, encara que això no es té en compte; l'interès d'uns pocs noés gens comparat amb l'interès general. Quan els guerrers estiguin fora de perill o assegurats gaudissin de la felicitat unida a la seva condició.Cada ciutadà i cada classe es mantenen en el seu lloc, es creen lleis contra la pobresa, els limitis de l'Estat, contra les noves formes d'educaciói sobre les novetats en els hàbits i costums de la gent jove. Però no hi haurà lleis per arreglar les relacions purament civils.

Quan tenimfundat l'Estat, cal saber on està la justícia i la injustícia i a qual de les dues cal posar-li el distintiu de feliç. Si l'Estat està ben constituïtparlarem de quatre característiques: temprança, prudència, valor i justícia. La justícia és l'origen de les tres anteriors, i gens hi hauria més tristen l'Estat que uns passessin a les funcions d'uns altres, que produiria el trastorn.

Les condicions morals estan tant en l'home com en l'Estat;quan vols fer alguna cosa, ho fas per aquest desig, per l'experiència soferta anteriorment i per la raó.

El resultat d'aquestes semblances és quel'individu està dotat de les virtuts de l'estat. L'home serà just sempre que cadascuna de les parts de l'ànima exerceixi el seu propi paper.