Platón

IES. F. RIBALTA. DEP. FILOSOFIA.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA – PLATÓ / CURS 09-10

1/32

PLATÓ
La República VI (18-21) – VII (1-5)
1. Panoràmica general de la Filosofia grega
2. L’escola sofista
2.1. Característiques generals
2.2. Protàgores: el relativisme
2.3. Gòrgies: l’escepticisme
2.4. Calícles: el convencionalisme
3. Sòcrates
3.1. Vida
3.2. La doctrina: dogmatisme
3.3. Elmètode: el diàleg
4. Plató
4.1. Vida i obres
4.2. L’explicació de la naturalesa del Cosmos
4.2.1. Els pitagòrics
4.2.2. El Timeu
4.3. La teoria de les idees
4.3.1. La doctrina de l’ànima (dualisme antropològic)
A. L’anamnesi o reminiscència (Menó)
B. La immortalitat (Fedó)
C. Les tres parts de l’ànima (Fedre)
D. La moral platònica
4.3.2. L’amor a la bellesa com a impuls del coneixement (Elbanquet)
4.3.3. El coneixement i l’educació (La República, VI, 18-21 / VII,1-18)
A. L’al·legoria de la caverna (VII,1-3) – Símil de la línia (VI,20-21)
B. L’educació i el govern dels filòsofs (VII,4-5)
C. Les ciències preparatòries:
a. L’origen pitagòric
b. La secció de les ciències preparatòries (VII,6-12)
D. La Dialèctica, ciència suprema (VII,13-14):
a. Les principals metàfores
b. Elconcepte de Dialèctica
c. L’objecte de la Dialèctica
d. El mètode dialèctic
4.3.4. La utopia social de La República
A. Objectiu
B. Estructura
C. Condicions: col·lectivisme
D. Règim polític
4.3.5. Conclusió: utilitat de la teoria de les idees
En poques paraules ... La teoria de les idees

© Xavier Renau. 2009

IES. F. RIBALTA. DEP. FILOSOFIA.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA – PLATÓ / CURS09-10

2/32

1. PANORÀMICA DE LA FILOSOFIA GREGA
(VI a.C. – III d.C.)
PRESOCRÀTICS (VI a.C. – V a.C.) La naturalesa de les coses: origen, substrat i causa
- Milesis, Jonis (materialistes): TALES (aigua), ANAXÍMENES (aire), ANAXIMANDRE (apeiron)
- PITÀGORES (Sud d’Itàlia. Idealista)
- PARMÈNIDES (Sud d’Itàlia. Idealista)
HERÀCLIT (Efes. Materialista): la imatge del riu (panta rei). Lalluita de contraris. Dialèctica.
- Pluralistes: EMPÈDOCLES (quatre elements + Amor i Odi). ANAXÀGORES (homeomeries + nous).
DEMÒCRIT: atomisme (partícules indivisibles, moviment caòtic en el buit).
SOFISTES (V a.C. Atenes, la polis). PROTÀGORES. GÒRGIES. CALÍCLES: Convencionalisme de
les institucions polítiques i les idees morals. La distinció physis - nomos. La naturalesa humana.
SÒCRATES.PLATÓ. ARISTÒTIL (V a.C. – IV a.C. Atenes)
HEL·LENÍSTICA (III a.C. – III d.C. Imperi Romà). El sentit de la vida, la felicitat, la mort. Una
època de crisi. Dos tipus de respostes:
- LA RELIGIÓ. Les religions orientals de salvació: els misteris d’Isis, el culte de Serapis, els
misteris de Mitra, els misteris dionisíacs (bacanals), ocultisme, astrologia, màgia, alquímia,
teúrgia.
- LA FILOSOFIA:escoles morals del periode hel·lenístic:
- ESTOÏCISME (estoic /a): ZENÓ, SÈNECA, EPÍCTET, MARC AURELI. La recerca de felicitat:
viure en harmonia amb el cosmos adaptant les necessitats individuals a les de la Natura a través
del vincle universal (el logos) del que participen tots els éssers. Felicitat = virtut, adaptant-se a
les circumstàncies mitjançant l’autarquia i l’autosuficiència.L’ideal del savi és l’autodomini, el
control de les passions, un estat de serenitat d’esperit (apatheia) propi de la vida ascètica. Tots
els éssers de l’Univers estan units per un vincle de afinitat o simpatia, el pneuma tot ho regeix
 panteisme i determinisme.
- EPICUREISME (epicuri, epicúria): EPICUR, LUCRECI. La recerca de la felicitat: el plaer.
Hedonisme. Busca el plaer, defuig el dolor; peròun segueix l’altre  l’ideal del savi no és seguir
el plaer més gran sinó assolir l’equilibri dels plaers, un estat d’ataràxia, de tranquil·litat d’ànim
o d’absència de torbació. Perdre les pors: als déus, a la mort i al destí.
- ESCEPTICISME (escèptic): PIRRÓ. Ni la raó ni la percepció ens proporcionen informació
segura  l’única manera d’arribar a la felicitat és abstenir-se de jutjar o...