Plato 2º Bachiller

Dissertació (política, educació i filosofia de Plató)

Plató estava en contra e la democràcia i la oligarquia, i arribà a la conclusió que tots els Estats de la seva època estaven mal governats, i tractà de trobar, mitjançant la filosofia una espècie de medicina política. És llavors quan començà a gestar la idea que un Govern format per filòsofs seria l’únic capaç de governar l’Estat ambjustícia (proposta del filòsof governant). Ja que segons Plató nomes el filòsof pot governar amb justícia perquè nomes el filòsof és el que sap que és justícia.

Plató rebutja el principi fonamental de la democràcia, segons ell qualsevol ciutadà é competent per a exercir funcions públiques sense preparació, i sense tenir en compte els seus coneixements i la seva virtut.

Per a Plató ningú éscompetent per naturalesa en matèria política, cal aprendre “l’art” de la justícia, i són poques persones capacitades per aprendre’l.

Segons Plató en la democràcia qui realment governava era una minoria de politics i demagogs, que abusaven de la incapacitat política, de la falta de reflexió i de la insensatesa del poble. Per a Plató la veritable competència política no prové de l’aprenentatged’habilitats com la retòrica i l’oratòria, sinó de l’adquisició de l’art de la justícia i del bé.

Plató rebutja la democràcia, però també la oligarquia. Com a alternativa a aquestes formes de govern i com a remei als mals politics del seu temps, Plató proposa un govern de filòsofs.

La proposta platònica del filòsof governant és el resultant d’aplicar el intel·lectualisme moral de Sòcrates al terreny dela política. Plató hi dedueix que nomes els filòsofs poden ser els governants perfectes. El coneixement de la justícia en si o del Bé en si és un coneixement globalitzador de la totalitat de la realitat. Aquell governant que no conega les essències de la Justícia i del Bé mai arribarà a ser un governant just. El filòsof governant serà capaç de governar a la llum de les Idees eternes de laJustícia, de bellesa i del Bé, la visió de les quals ha assolit mitjançant la filosofia. La forma de govern que Plató proposa és una aristocràcia, entesa com “el govern dels millors”. Ara que quede clar el que Plató proposa no és el govern dels millors per raó de sang o de nissaga sinó dels millors en virtut i saber. La seva proposta consisteix, per tant, es una aristocràcia de la virtut i delconeixement, i una espècie de “meritocràcia”. Així podem considerar la teoria política de Plató com una teoria de l’elit.

Per a dur a la practica aquesta proposta política son necessàries dues coses, segons Plató: en primer lloc, cal seleccionar les millors naturaleses, és a dir, aquells individus que per naturalesa posseisquen certes capacitats i intel·ligència. En segon lloc, cal adreçar aquestesnaturaleses i potenciar aquestes qualitats naturals mitjançant una adequada educació, fins a conduir-les a la contemplació de les Idees a traves de la filosofia.

S’ha dit del pensament polític de Plató que és estatalista, organicista i comunitarista. És estatalista perquè Plató anteposa el bé i la cohesió de l’Estat al be individual. És organicista perquè Plató sembla concebre l’Estat perfecteseguint el model de l’organisme viu. S’ha qualificat el pensament polític de Plató de comunitarisme: la vida de l’individu només s’entén i té sentit al si d’una comunitat de pertinença.

Al igual que la educació, el components de l’Estat venen donades per la característica de l’anima que hi domina.
Part apetitiva: com és la que domina “obtindrem” un productor que no serà educat. Es dedicarà atreballar, però tindrà família, riqueses... (que va en contra de una característica de l’Estat Ideal de estatalista). La seva virtut serà la moderació.

Part irascible: com és la que domina “obtindrem” un guardià que serà educat en musica i gimnàstica. Es dedicarà a protegir a l’Estat. Per evitar caure en la tentació no tindrà accés a riqueses ni propietat privada. Tindrà també una vida...