Plato

Plató



Plató va néixer el 428 aC a Atenes, i morí el 348 aC a la mateixa ciutat. Va ser un filòsof grec, descendent d'una família de l'aristocràcia, d'immensa influència en la Grècia clàssica. Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme i un centre de formació, l'Acadèmia. Va ser deixeble de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. El seu treball més important va ser La República en el qualensenya la seva visió d'un estat "ideal".Dins de la seva obra mostra la seva viso sobre diferents qüestions bàsiques del mon.
Teoria de les idees
Plató es pregunta pel significat de la justícia i la naturalesa de la societat justa, i per contestar aquests interrogants formula la teoria del coneixement, il·lustrada pel Mite de la caverna, segons el qual són dos els nivells de realitat:
1. El mónde les coses, de les aparences, de les ombres, que es perceben amb els sentits. Aquest és el món de la matèria, compost d'objectes imperfectes i subjectes en contínua mutació o canvi.
2. El món de les idees, de la llum, totalment immaterial, al qual s'arriba a través del camí del coneixement. És el món de les formes ideals, perfectes i universals.

Teoria del coneixement

Plató, divideix elconeixement en opinió i autèntica saviesa. Aquesta teoria la il·lustra amb el símil de la línia, en què explica que hi ha quatre graus de coneixement: el més imperfecte és la imatge de la cosa. El segon, encara dins de l'opinió, és la cosa o objecte sensible. Posteriorment s'accedeix a les abstraccions matemàtiques i al nivell superior a la idea en si.
Per accedir a la idea es poden usar tresvies principals. La primera és la dialèctica, partir d'una sèrie de preguntes i respostes, d'encadenar arguments per entendre la veritat.
Una altra via és la reminiscència o anamnesi. Com que l'ànima humana ha viscut al món de les idees i les ha contemplat directament, pot recuperar aquest record en contacte amb les formes sensibles que són còpia d'elles, és a dir, per la semblança i grau departicipació de la realitat sensible amb la intel·ligible pot reconstruir el concepte exacte d'idea, recordar com era.
L'amor és la tercera via de saviesa. L'ésser humà tendeix a preferir les coses belles, neix amb sentiments estètics perquè sap que la bellesa és una de les idees supremes. L'amor pot actuar doncs com a camí per apropar-se a la idea primera i a partir d'ella reproduir la resta.Teoria antropològica

Plató defensa un dualisme antropològic, ja que creu que l'ésser humà està compost per dues substàncies diferents, l'ànima i el cos. L'ànima és immaterial i immortal, mentre que el cos pertany al món físic. Hi ha, per tant, un paral·lelisme entre la teoria de les idees i la seva visió antropològica.
L'ànima, és l'autèntica essència de l'ésser humà i està “presonera” delcos. Quan aquest mor, torna al món ideal fins a la propera reencarnació. El pas des del món ideal fa que oblidi part del que ja sabia, fet que explica que la persona no recordi haver viscut una altra vida fins que entra en contacte amb certs estímuls.
Teoria moral
L'ètica platònica es basa en la raó i en les virtuts naturals que posseeix cada persona. Un individu té un ànima, essència de la sevapersonalitat i part ideal i eterna de l'home, que es divideix en tres parts. La part concupiscible és aquella d'on neix el desig, la irascible la ràbia i l'afany de canvi i la part racional és la que busca el coneixement. Cada ànima, si està equilibrada, aporta una virtut fonamental a l'individu: la temprança, el coratge o la prudència. En cada persona domina naturalment una ànima i aixís'expliquen les diferències de caràcter. L'ètica impulsa a perfeccionar l'ànima i assolir el màxim grau de virtut possible i quan s'arriba a un equilibri perfecte s'assoleix la justícia com a màxim referent moral.
Teoria política
Plató lliga la seva teoria política a la doctrina sobre l'ànima humana. Cada ésser humà té tres tipus d'ànima: l'ànima concupiscible, la irascible i la racional. L'ànima...