plato


Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans, tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge de la presó i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol; i si compares la pujada al món de dalt i la contemplació dels objectes que hi ha amb l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no etdesviaràs pas de la meva conjectura, ja que és aquesta la que desitges escoltar. Només la divinitat sap si per atzar resulta vertadera.
És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món cognoscible la darrera idea que es percep és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop percebuda, però, cal concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots elséssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu sobirà; en el món intel·ligible ella és la sobirana i la fornidora de veritat i d’intel·ligència, i que cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública.
Plató. República, VII
1.Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hiapareixen relacionades. 2 punts
El text ens parla del món que se’ns apareix a la vista com una cosa que no és veritat i ho relaciona amb el cos, per tant, és com una presó. Això ho compara amb el món de dalt referint-se al món dels déus i l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible, és a dir, cap a la veritat i la intel·ligència. Està comparant el cos amb l’ànima. Reflexa que el cos és la presó del’ànima. És a dir, que tot el qui vulgui actuar assenyadament ha de fer cas a l’anima.

Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que
tenen en el text els mots o les expressions següents:1 punt
a) «ànima» és la que et portarà al camí de la veritat. És eterna.
b) «món intel·ligible» món de la intel·ligència el qual arribaràs quan l’anima es separi delcos pujant al món dels déus.











2.Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «en el món cognoscible la darrera idea que es percep és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) 3 punts

El món natural de l’ànima és el móndels deus, el de les idees, dalt del cim. Però de vegades al contemplar les idees (referint-se al cos) es produeixen accidents. El cos i l’ànima estan junts per accident i només dura un temps ja que el cos és mortal i l’ànima immortal. S’ha de tenir en compte que l’ànima és el camí de la veritat i la intel·ligència. El món cognoscible és el que es pot captar per la intel·ligència, és a dir, pelmón de les idees. Amb l’ànima es percep la idea del Bé però quan el cos i l’ànima estan junts el cos li impedeix veure les idees amb claredat, per tant, la idea del Bé no es pot percebre del tot. Només serà percebuda quan l’ànima i el cos es separin i per fi l’ànima pugui assolir el coneixement de la ciència i les idees de la vertadera realitat, tot pujant al món dels deus al cim.3.Compareu la concepció ètica de Sòcrates amb la de Plató. 2 punts

L’ètica de Plató està directament relacionada amb la seva concepció de l’ànima. Aquesta està dividida en parts i segons quina predomini en cada individu serà d’una manera o d’una altre. La seva visió de l’ètica està enfocada al bé de l’home, la felicitat, entesa com l’autèntica naturalesa de ser racional. La felicitat s’ha de trobarmitjançant la pràctica de la virtut. Dit això, l’única cosa semblant que tenien Sòcrates i Plató, és que Plató accepta la identificació de la virtut amb el coneixement. Aquesta és ensenyable, i ningú ho fa malament si ho vol saber.
Per altra banda, hi ha Sòcrates, el qual deia que l’home estava viu i que el cos era una eina per posar ordre en la vida. Que la vida només es podia viure bé si la...