plato

Plató
1. Biografia i sentit de la seva vida
Nèix el 427 aC a Atenes. Viu la decadència d'Atenes i és el motiu pel qual va fer filosofia. Es deia Aristocles i es va anomenar Plató per les espatlles amples. Era de família aristocràtica, va voler ser guerrer i després literatura però després fracassos va voler dedicar-se a la polítiva i quan atenes perd la guerra contra Esparta, Plató desideixparticipar en el govern dels 30 tirans, peró només va durar un any. Poc després de instaurar-se la democràcia van jutjar i comdemnar a mort a socrates, per això plató marxa d'Atenes i queda dessabut.
Pensava que calia trobar un mètode per fer un govern just, i va dedicar la vida a aquest concepte.
S'instala a Siracura i coneix al tirà que hi ha allà, el convida i li demana que fasi de mestre iveu la oportunitat per ensenyar a un polític la filosofia. Tot acaba malament, el fan esclau i un amic el compra. Quan arriba a Atenes, complra un terreny i fa una escola, l'academia. (20 anys).
Al cap de 20 anys Dionis II convida a Plató per donar-li lliçons però s'adona que aquell home no pot ser un filosof, torna a Atenes i més tard torna a Siracusa, l'empresonen fins que el poden alliberar,torna a antenes i fa les correccions en la seva filosofia, ja que no existeix el filosof perfecte.
Volia reformar les polis, els filosofs tene un coneixement que no tenen els altres , tenen les idees.

2. influencies i etapes de la filosfia platonica
els pitagorics eren matemàtics i el papel fonamental de la matemàtica en el procés de coneixement.
La concepció de l'home – Dualisme Antropològicapareix en plató. La veritat és totalment canviant, i és el tret fonamental de la realitat material.
Està aprop de Parmènides: Dos coses en comú que pensen i comperteixen igual: el que és real és el que no canvia mai, és eterna.
Per Plató serà més importat el món de les idees. La distinció clara entre el coneixement sensitiu, la opinió y el coneixement racional, és a dir, via de la veritat.Plató gaire be no tindra relació amb els Sofistes però comparteix interés entre les qüestions ètiques i polítiques.
Ell continuara lluitant contra el relativisme i escepticisme dels Sofistes.
Defensa el pensaments morals i absoluts. La justícia és objectiva. Dona importància al diàleg com a mètode per apendre.
Mètode de Plató – la Dialèctica: denfensa que l'objecte del coneixement és allòuniversal, no particular. Els conceptes morals per saber que són les coses, ha de saber els seus trets que el defineixen. Definir els conceptes i les essències són universals.
Només s'han consevat els diàlegs.
Diàlegs de juventut – omenatge a Socrates, vist amb els ulls de Plató.
Diàlegs de maduresa – pensament de Plató però el protagonista és Socrates, apareixen els mites per il·lustrar lesidees. El Fado, el Fedre (l'ànima comparada amb un carro), el Banquet, la República..

3. Realitat i coneixement
3.1. La veritable realitat
3.1.1. La teoria de les idees: els dos móns
És el nucli central de la filosofia de Plató. Aquesta teoria es troba en els diàlegs, de forma parcial , en els diàlegs de maduresa. Hi ha una autocrítica en els ideals de Bellesa.
Cita: “El món que captem a partirdels sentits no és altre cosa que la copia d'un altre món dit el món de les idees, on es troben els models universals i perfectes de tot allò que hiha en el món visible. Aquest món de les idees és el que dona existència i inteligilibilitat (que s'enten, idees) al món sensible”.
Per plató hi ha dues realitats – dos móns. La idea de bellesa no és canviant, és eterna.





M. Sensible (Coses)Realitat aparent
M. Intel·ligible (idees) Veritable realitat
1. les coses es capten amb els sentits.
2. les coses són multiples
3. les coses són canviant (generació i corrupció).
4. les coses són conceptes, parts.
5. les coses són relatives.
6. És un món derivat, té un origen.
7. Món imperfecte.
8. món és objecte d'opinió (només és pot obtenir Opinió) Heràclit.
1. les idees es...