Platon
En primer lloc, Plató, accepta com ja hedit la importància que donen els pitagòrics a les matemàtiques. Els pitagòrics donen tanta importància a les matemàtiques que les consideren l'arkhé o principi de la naturalesa. Plató també els hi dónaimportància, ja que les situa en el món intel · ligible i les inclou en el tipus de coneixement anomenat ciència (epistéme), però defensarà que hi ha un saber superior. Per a Plató les matemàtiques,encara que es troben dins del món intel · ligible, només ens proporcionaran raó discursiva (diánoia). D'aquesta manera, així com els pitagòrics consideren a les matemàtiques el major coneixement, per aPlató hi ha un coneixement superior a elles: la dialèctica, la qual ens proporciona la intel · ligència pura (nous). Plató considera les matemàtiques com un coneixement necessari en el procésd'educació per als guerrers que aspiren a ser governants, però no són suficient, per la qual cosa el saber dialèctic és imprescindible per a Plató.
En segon lloc, ens trobem amb la teoria sobre l'ànima(inlfuenciada també pel orfisme). Els pitagòrics consideraven que el cos era una presó per l'ànima, de la qual s'havia d'alliberar mitjançant la reencarnació i el cultiu de les matemàtiques i lafilosofia. Aquesta dualitat antropològica és acceptada per Plató, que també considera el cos com a presó de l'ànima, i que l'atreu cap a allò sensible i material, els desitjos i apetits, allunyats d’allò queés pur; per la qual cosa, l’ànima s’haurà d’alliberar d'aquesta presó i purificar-se mitjançant el coneixement. A més, Plató defensa la teoria de la reminiscència, segons la qual l'ànima ha ja ha...
Regístrate para leer el documento completo.