Platon

"El Critó o sobre el deure"

1. Sintetitzi l'argument de l'obra (Redacció independent).

Sí bé sembla que aquest diàleg gira al voltant de la possibilitat que té Sòcrates d'escapar o no de la seva detenció, i així salvar la seva vida, l'argument d'aquest text abasta el correcte procedir davant totes les situacions, i en aquest cas particular, davant a la manera d'actuar tan bon punt s'haestat - víctima - d'una injustícia.

Una vegada més, i sent aquest diàleg successor de l'Apologia de Sòcrates, gairebé de forma complementària, el tema central que aquest text tracta és la justícia i el correcte obrar, ja que de forma explicativa. Plató posa en boca de Sòcrates les raons per les quals aquest últim, decideix acatar la sentència a mort.

Critó, amic de Sòcrates, ve gairebé a l'alba,per parlar amb ell, amb la finalitat de persuadir a escapar. Per part de Critó, i altres amics, Sòcrates té condicions més que aptes per emprendre la fugida: suborns, diners, influències en altres ciutats, i fins i tot Critó i altres que col · laborin amb la fuita, estan disposats a acatar penes ypersecución, per tal que Sòcrates escapament amb vida.

Sòcrates, home bo i just, considera queaquesta opció ha de ser examinada a profunditat, i entra llavors en una anàlisi profunda encara que breu sobre aquest tema. Critó exposa a Sòcrates una gran quantitat de raons per les quals ha de salvaguardar la seva vida i escapar, des de la reputació, la família, la tristesa que causés en els seus amics i el bon nom d'aquests, i sobretot la injustícia de la qual ha estat víctima. Aparentment lesraons de Critó es fonamenten en el què diran tant de Sòcrates, com d'ell i els altres amics Sòcrates, i encara que poden semblar molt vanal i interessades en conservar el propi bon nom, dins d'aquestes hi ha la preocupació d'un bon amic davant la mort injusta d'un home estimat.

L'anàlisi que Sòcrates fa a aquestes raons, deixa al descobert ràpidament el caràcter banal,encara que ben interessat,dels motius que dóna Critó per escapar. Sòcrates considera que l'únic bon nom al qual s'ha de prestar atenció és el bon nom que es posseeix entre els homes de bé, per tant, el concepte del vulgo no interessa en l'absolut. Que la família i els fills, serán honrats a posseir a un pare que sempre, fins i tot davant la mort, ha actuat de forma justa, i d'aquest mateix fet els seus amics i conciutadansde la polis han de sentir feliços. I el més important, Sòcrates no considera lloable actuar de manera injusta, encara que això salva la seva propia vida, ja que ell, un home bo i just, mai actuarà de manera maliciosa i injusta.

Davant d'aquest anàlisi a consciència, Critó, queda sense paraules, i sembla comprendre perquè el seu estimat amic, accepta la mort.

2. La situació històrica idoctrinal de l'obra.

Com s'ha dit en el punt anterior, aquest diàleg és successor immediat de la Apologia de

Sòcrates, per la qual cosa no hi ha cap necessitat d'aprofundir en el context històric del text, però no farà mal nomenar breument, a manera de repàs, el que succeïa en aquest moment històric2

L'Atenes de Plató estava sumida en l'ardu procés de recuperació, després de la derrota contra ala lliga del Peloponès. Aquest procés, va donar cabuda al sistema Democràtic Atenesa, el mateix mitjançant el qual Sòcrates va ser jutjat, i semblava trobar cada vegada més adeptes entre els atenesos.

Sòcrates no gaudia de la bona reputació que avui en dia li atribuïm, era més aviat un tèrbol record en la vida de l'Atenes, sent això el que ens explica el mateix Plató, que per la seva part jahavia realitzat alguns dels seus després famosos viatges.

3. Finalitat de l'obra. (Amb base en cites textuals)

Sent aquest diàleg complement consecutiu a l'Apologia, la seva finalitat és bastant semblant al d'aquest primer diàleg: Exposar les raons per les quals Sòcrates va actuar de la manera com ho va fer, en-El Critó-concretament, Plató il · lustra les raons per les quals Sòcrates, poden...