Platon
La teoría de les idees, aplega per una part la concepció de Parmenides segons la qual l’autentica realitat és eterna i inamovible. D’altra blanda, l’afirmació d’Heraclit sobre el perpetu fluir de les coses. Platóofereix una solució conciliadora a l’oposició permanència-canvi. Però també ofereix una alternativa al relativisme o l’esceptisme dels sofistes, i dóna consistencia teòrica a l’optimisme socràtic sobre les capacitats humanes de coneixement.
La teoria de les idees afirma l’existencia d’unes entitats inmaterials, absolutes, perfectes, universals i independents del mon fisic. Aquestes realitats sonles idees del mon intel·legible. Els objectes i fenomens que ens envolten son canviants i contingents, només son copies de la veritable realitat. Per tant, la teoria postula l’existencia de dos mons: d’una banda, el mon perenne d’idees i de l’altra, l’imperfecte i fugisser mon dde les coses.
Aspectes de la teoria:
-Té dos vessants: lògic i metafísic. El lògic identifica les idees, formes, ambels conceptes generals. Agafo una pluralitat de flors pero el concepte flor es unic, no significa una flor concreta, sinó alguna cosa molt més universal. El mtafísic constitueix la part més platonica de la teoria, afirma l’existencia real de la flor ideal,perfecta…
-Estableix una jerarquia d’idees: en el nostre mon les coses no tenen pas lamateixa importancia (el sol per exemple es moltimportant). Segons Plató, la jerarquia natural és una replica de la jerarquia ideal. Contruim un mapa jerarquicc de totes les idees: al capdamunt laidea de Bé, despres la idea de justicia…
-Existeix una relació entre les idees i les coses: hi ha relació entre la idea i la seva cosa corrsponent, per exemple la flor és bella perque participa de la idea de bellesa. D’altra banda, la idea és un model que lacosa particular imita o copia.
El mite del Demiürg: plató ens explica la relació entre el món sensible i el món de les idees. El mite narra que en l’origen hi havia el món de les idees, el demiurg, i una massa caòtica. El demiurg prenent el mon de les idees com a model, va anar treballant igual que un escultor sobre la massa caòtica, introduint ordre i harmania. Així va anar generant el que araanomenem món sensible. En resum, el nostre mon no es res mes que una copia imperfecta del mon de les idees, efectuada pel demiurg. El nostre mon sensible no es un caos(desordre) sinó un cosmos(ordre), ja que està organitzat segons l’harmonia matematica que regna en el pla intel·legible.
El coneixement: per a transmtre algunes idees, plató recorre a la metafora, el símil o el mite.
El mite de lacaverna: és una al·legoria de la teoria de les idees i també un retrat antropologic de la conflictiva situació humana. A partir d’aquest mite veiem com Plató accedeix al coneixemen
Plató narra el dolorós camí del coneixement. L’home encadenat a l’interior de la foscor simblitza la condició humana inicial. El món de l’interior de la caverna és el mon de les coses. El camí de sortida representa elprocés de coneixement. Els dos mons del mite corresponen amb els dos mons de la seva metafisica i el dific cami de sortida ens mostra el dificil acces al coneixement.
Per tant, la teoria de les idees i la del coneixemnt van entrelligades.
El procés de coneixement: per Plató, el coneixemnt e apropament a la veritat, un cop superat la ignorancia,engany i confusio. La veritat es troba en el mon...
Regístrate para leer el documento completo.