platon

LA FIGURA DE PLATÓ

Plató va néixer a Atenes, probablement l´any 427 a de C i va morir quan tenia vuitanta anys,
el 347. La seva família era noble i Plató mateix estava destinat a entrar en política. Però la
segona dècada de la seva vida va coincidir amb la derrota d´Atenes i la revolució oligàrquica
que va conduir al govern dels Trenta (alguns d´aquests tirans eren familiars seus).Plató va
observar la seva forma de governar i va decidir no participar-hi. Després de la caiguda dels
Trenta i reestablerta la democràcia, va experimentar altre cop els desitjos de participar en la
vida política. Però aquest moment va coincidir amb el judici i execució de Sòcrates que no
només era amic seu i, en la seva opinió, “l´home més just de tots els temps” sinó també l´home
que haviadesafiat als Trenta. Així és que el jove que havia començat per tenir un destí a la
política va quedar fora d´ella. En els anys posteriors tampoc no va canviar d´opinió: “la
política estaba en un estado tan lamentable que no lo podrían remediar sino medios excepcionales o
una intervención de la fortuna”.

Per a saber què era just per als Estats i per als individus, era necessari unaeducació
rigorosa i una recerca de la veritat que fos realitzada sense la confusió i els prejudicis de la
política activa: només era possible per als filòsofs o amants de la saviesa. Si els únics
governants bons són els filòsofs, el seu deure no era, en aquell moment, submergir-se en la
voràgine de la política, sinó fer tot el que pugués per convertir-se en filòsof ell mateix i perconvertir a altres governants. La primera tasca era, per tant, educativa i així fundà
l´Acadèmia. La institució va prendre el nom del seu emplaçament, dedicat a l´heroi
Academos o Hecademo i disposava d´un hort amb arbres, jardins, un gimnàs i altres edificis.
El lloc era sant i allí s´hi celebraven cultes. La major part de la instrucció tenia lloc
mitjançant el mètode dialèctic que era elpredilecte de Plató, encara que ell també donava
conferències. Les matèries fonamentals que s´estudiaven a l´Academia eren les
matemàtiques (s´inclou aquí la teoria de la harmonia i l´astronomia) i la teoria política. És
raonable pensar que el currículum de l´Acadèmia estava dissenyat de manera semblant al
de la República. A l´Acadèmia hi va estudiar Aristòtil.

INFLUÈNCIES FILOSÒFIQUESSòcrates. Plató va escoltar dir a Sòcrates que havia abandonat l´estudi de la naturalesa per
l´estudi de l´ètica i que cercava el que era universal i dirigia la seva atenció cap a la
definició. A plató li semblaven correctes les dues coses i per a reconciliar-les va suposar que
les definicions cercades per Sòcrates s´haurien de poder aplicar a realitats no sensibles;
creia impossible quela definició comú pogués pertànyer a alguna cosa del món sensible, ja
que aquestes estan canviat continuament. En la majoria dels escrits platònics, Sòcrates és
el protagonista i el seu mètode maièutic el mètode principal que permet la discussió.

Heràclit. Platò demostra que té coneixement de les doctrines presocràtiques cosmogòniques
en el Fedó, on Sòcrates diu que una resposta adecuadaa la qüestió plantejada ha de
resoldre el problema de com neixen i moren les coses. La influència d´Heràclit es veu en el IES JOAN RAMIS I RAMIS
DEPARTAMENT DE FILOSOFIA
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
MARGA SEGUÍ

2

Banquet, quan descriu els nostros cossos com a realitats immerses en un procés constant
de canvi i renovació. Al Cràtil cita a Heràclit pel seu nom amb motiu de lacomparació del
món amb un riu en el que ningú pot banyar-se dues vegades. En el Teetet se´l menciona
juntament amb Protàgores i Empèdocles com a partidari de la gènesis de totes les coses a
partir del moviment i la mescla.

Parmènides. La influència més gran exercida per un únic pensador sobre Plató després de
Sòcrates és la de Parmènides. Les tesis parmenidianes sobre l´Ésser són...