platon

La teoria del coneixement de Plató apareéis esposada en el ( “Tetet” i en e llibre VI i VII “ La república).
Plató va ser un filòsof del segle IV a.c, hereter de la tradició del pensament iproblema del seu mestre Sócrates. Va fundar la seua escola de filosofia a Atenes : l’Academia.
Distinguim les seues obres en quatre períodes, dels quals destaquen el de maduresa, al que pertany la seua obramés coneguda : La República.

La principal preocupació de Plató era l’huma com a ésser comunicatiu i la seua política. Tenia com a objectiu aconseguir un estat totalment just, on tots treballen pera beneficiar a la resta. Aquesta teoria es troba en la teoria del coneixement (GNOSEOLOGIA) i en la de les idees (ONTOLOGIA).
La teoria de la realitat defensa: el Mon sensible i el Monintel.ligible. El primer es canviant i imperfecte, representa un nivell de realitat inferior, ja que el percebem pels sentits. Esta entre el ser i no ser, imitant al mon de les idees, donat que les coses sensiblesparticipen de les Idees. El segon és aquell etern, permanent i transcendent, ja que es troba més enllà del Mon sensible. Aquesta teoria es conta Al Fedó (diu que l’anima está separada del coscontemplant les idees i quan es junta al cos aquest ja coneix les idees), i Al Menó ( esposa la teoria de Demiurg, qui forma el mon sensible a partir de les idees).

D’altra banda, trobem la seuaepistemología on divideix la realitat en dues parts: la sensible i la intel.ligible, aleshores es quan planteja un dualisme epistemològic i l’opinió (doxa) i el coneixement (episteme). L’estat d’opinió on estroba al mon sensible i es divideix al seu entorn en dos parts, les ombres dels objectes sensibles i els propis objectes físics. Així mateix, el mon intel.ligible es subdivideix en objectes matematicsi el gran coneixement més elevat, les idees.
Aleshores és quan planteja l’objectivisme platònic, segons el qual depenent de l’objecte que el sibjecte considere real es trobara en un estat o altre...