platon

PLATÓ

LA TEORIA DE LES IDEES
La teoria de les idees és el nucli del pensament platònic de l'etapa de maduresa, a la qual
estan vinculades la concepció de la realitat, la teoria del coneixement, la concepció de l'home i
la teoria ètica i política. Les idees són el model universal de tot el que hi ha en aquest món, el
coneixement vertader (episteme) tracta de les idees.
«Nosaltres afirmeml'existència del Bell en si i del Bo en si, i, respecte de totes les
coses que postulàvem com a múltiples; declarem també que a cadascuna d'elles els
correspon una única idea, a la qual idea anomenem el seu ésser.»
República, VI, 507b

Coses sensibles
el que sembla ésser
sensibles (conegudes pels sentits)
corpòries
Canviables, mòbils
són per participació
múltiples

Idees
el que és(l'essència)
intel.ligibles (conegudes per la raó)
incorpòries
immutables
són per si mateixes
úniques

La teoria de les Idees, com a explicació de la realitat implica una dualitat de mons: món de les
idees o món intel.ligible (kósmos noetós) i món visible (kósmos oratós): el món dels canvis,
aparences, fugacitat, etc., i el món de les realitats estables, permanents, eternes.
Les ideess'ordenen jeràrquicament:
— La idea del Bé. La idea del Bé ordena i presideix el món de les idees, els dóna
intel.ligibilitat, veritat, ésser, les ordena i les unifica; és, de fet, “la idea d'idea”.
— Idees de màxima aplicabilitat o Gèneres Suprems (idees que expressen les
relacions entre idees): Semblança, Unitat, Identitat, Diferència, Moviment, Repós.
— Idees morals de valors i de virtuts:Justícia, Coratge, Bellesa, Pietat, Valentia. etc.
— Idees de les coses materials: home, foc, aigua, terra, etc.
— Idees número, referides als números, les operacions aritmètiques i a les figures
geomètriques. Són idees pont entre el món visible i el món intel.ligible, per tal com es
refereixen a l'espai: aquell ens que no és un ens material però que presta el lloc per a la
seva existència, peròque no és conegut pels sentits, sinó pel pensament discursiu
(dianoia)

1

La relació entre els dos mons té lloc per la participació: les coses sensibles són còpia de les
idees; les coses reben el seu ésser de les idees, les quals són la seva essència (o veritable
ésser). L'acció creadora del Demiürg (presentada al diàleg Timeu) és una explicació de la
relació entre els dos mons i de lagènesi del món visible: El Creador ha fet el món sensible tot
donant ordre a la matèria caòtica originària en seguir com a model el món de les idees.
«En primer lloc es poden establir les següents divisions. Quin és l'ésser etern que no
neix mai i quin és aquell que neix sempre i mai és? El primer és copsat per la
intel·ligència i el raonament, perquè és constantment idèntic a si mateix. El segonés
objecte d'opinió unida a la sensació irracional, ja que neix i mor; però mai no és
realment. A més, tot allò que neix, neix necessàriament per l'acció d'una causa; perquè
és impossible que, sigui el que sigui, pugui nèixer sense una causa. Així doncs, totes
les vegades que el Demiürg, amb els ulls constantment posats en allò que és idèntic a
si mateix, fa ús d'un model així, i totesaquestes vegades s'esforça per realitzar en la
seva obra les propietats i formes d'allò, tot el que d'aquesta manera es produeix es
necessàriament bell i bo. Pel contrari, si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut,
és a dir, si fes servir un model subjecte a naixement, allò que realitzés no seria ni bell ni
bo.»
Timeu, 28 a - b

EL CONEIXEMENT

Ciència i opinió
«Ara bé, cal quediguem que la intel·lecció i l'opinió són dues coses diferents, perquè
tenen orígens diferents. La primera d'elles, la intel·lecció, es produeix en nosaltres per
acció de l'ensenyament científic; la segona, per la persuasió. La primera va
acompanyada sempre d'una veritable demostració; la segona no comporta
demostració. L'una és invencible per la persuasió; l'altra pot ser modificada per...