Platon

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT CONVOCATÒRIA: SETEMBRE 2011

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: SEPTIEMBRE 2011

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

HISTORIA DE LA FILOSOFÍA

BAREM DE L’EXAMEN: L’alumne/a comentarà, dins de l’opció que trie, les quatre qüestions sobreel text de l’autor que ha treballat en classe. 1ª qüestió: 2 punts; 2ª qüestió: 2 punts; 3ª qüestió: 5 punts; 4ª qüestió: 1 punt.

OPCIÓ PRIMERA TEXT I
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

Ja feia temps que havia observat que, pel que fa als costums, cal a vegades seguir opinions que un sap que són ben poc segures talment com si fossin indubtables, com ja he dit abans; però, atès quealeshores desitjava dedicar-me només a la recerca de la veritat, vaig pensar que em calia fer precisament el contrari i rebutjar com a absolutament fals tot allò en què pogués imaginar el més petit dubte, per tal de veure si després d’això quedava en la meva convicció alguna cosa que fos completament indubtable. Així, com que els sentits a vegades ens enganyen, vaig voler suposar que no hi havia resque fos tal com ells ens ho fan imaginar. I, com que hi ha homes que es confonen tot raonant, fins i tot en les matèries més simples de la geometria, i hi cometen paralogismes, pensant que jo estava tan exposat a equivocar-me com qualsevol altre, vaig rebutjar com a falsos tots els raonaments que abans havia tingut per demostracions. I, en fi, considerant que tots els pensaments que tenim estantdesperts ens poden venir també quan dormim, sense que llavors n’hi hagi cap que sigui veritat, vaig decidir fingir que totes les coses que fins aleshores havien entrat en el meu esperit no eren pas més veritables que les il·lusions dels meus somnis. Però immediatament em vaig adonar que, mentre volia així pensar que tot era fals, calia necessàriament que jo, que ho pensava, fos alguna cosa. I,advertint que aquesta veritat, “penso, ergo existeixo”, era tan ferma i tan segura que ni totes les més extravagants suposicions dels escèptics eren capaces de fer-la trontollar, vaig jutjar que la podia admetre sense escrúpols com el primer principi de la filosofia que cercava. (R. DESCARTES, Discurs del mètode, Quarta part. Traducció de Pere Lluís Font).

QÜESTIONS: 1. Sintetitza les idees deltext mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor. 2. Definix els termes relacionats “dubte” i “paralogismes” , partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor. 3. Redacció: Dualisme antropològic en Descartes. 4. Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text quejutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani.

1

OPCIÓ PRIMERA TEXT II
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Així, els diferents límits i funcions de la raó i del gust són fàcilment establerts. Laprimera procura el coneixement de la veritat i de la falsedat. El segon dóna el sentiment de bellesa i de deformitat, de vici i de virtut. La una descobreix els objectes tal com es troben realment en la naturalesa, sense afegits ni disminucions. L’altre té una facultat productora, i daurant i tenyint tots els objectes naturals amb els colors prestats pel sentiment intern, fa sorgir, en certamanera, una nova creació. La raó, pel fet de ser freda i desapassionada, no motiva l’acció, i només dirigeix l’impuls rebut de l’apetit o inclinació, mostrant-nos els mitjans per a aconseguir la felicitat i evitar el sofriment. El gust, en tant que dóna plaer o dolor, i per tant produeix felicitat o sofriment, esdevé un motiu per a l’acció i és el primer ressort o impuls del desig i de la volició. A...