Plató/ Aristòtil

Filosofía
PLATO: 427-347)
1- Diàlegs de joventut. On expressa conceptes orals
2- Diàlegs de transició: tot lo de el rei dior.
3- Diàlegs de maduresa
4- Diàlegs de vellesa

TEORIA DE LES IDEES:

Els forma en la maduresa
 món sensible
- no es absolut
-no hi ha res que sigui etern
- a través del coneixement arribes a el ‘M d l i’
-tot canvia
- tot es individual
- material/caos
món de les idees:
- idees eternes
- no canvien
- absolutes i no individuals formades per una ú nica cosa
-inmortals


les coses sensibles, són còpies d’altres del món de les idees.
NOMELISME:
Creença que rebutja el món de les idees, perquè creu que totes les coses no provenen de un únic ser, perlo tant no existeixen les essències. Les idees són construïdes a partir de semblances d’individus, estan a favor de la classificació.
PLATO I HERACLIT: plató esta en contra d’heraclit, ja que es basa simplement en el món sensible, sense importar-li el món de les idees, diu que les coses canvien en el món sensible, per això cal assenyalar-les en el món de les idees. Els científics, sempre intentenbuscar el món de les idees, per exemple l’origen de les espècies.
PLATO PARMENIDES: Esta d’acord amb la seva de teoria del camí de la veritat i també el de l’opinió. La diferencia es que per Parmènides no existeix el món de la opinió (idees) en canvi per plató si que existeix.
PLATO I SOCRATES: los dos creien en l’existència d’aquest dos móns. Sòcrates creia que a partir des diàlegs es podiaarribar a la virtut de les coses.
PLATO I ELS SOFISTES: ells també rebutjaven el món de les idees i es centraven en el relativisme.

TEORIA DEL CONEIXEMENT:
Teoria de la reminiscència; A través del dialeg i dels records (sempre amb racionalitat), podrem arribar al coneixement que esta dins nostre. Dins de les nostres animes, les quals han de passar per un període llarg i difícil. DIALEG DEMENÓ.
Graus del coneixement:
- Imaginació: art, que reflexa el món sensible tal i com es. Es el grau de mes baix de coneixement.
- Creença: coneixement d’objectes materials del món sensible.
- pensament: món que coneixem a partir de la racionalitat i no pas dels sentits, prepara per el coneixement , per matemàtiques,
- Coneixement: conèixer les idees. Grau més alt. A partir de la dialectica,fases del coneixement: mite de la caverna.
Teoria de l’amor: barriquet.
Es un desig que tenim tots els humans, per buscar la bellesa. Hi ha diferents graus:
- 1er nivell: Amor passional que busquem en l’erotisme i en lo fisic.
-2nd nivell: Amor que busquem en l’anima,
- 3er nivell: Amor a la politica, a la societat i la justicia.
- 4rt amor a la saviesa: al coneixement de tot, d’aquesta manerasi que trobem la bellesa completament, a mesura que coneixem més, som més feliços. El filòsof té desig de coneixement.
ANTROPOLOGÍA:
dualisme cos no depèn de l’anima. Cos presó de l’anima.
- ell es va centrar en estudiar l’anima. Irracional per satisfer desitjos, quan no els satifem, entren en un estat de còlera. Racional utilitzen la raó.
- Les animes entren en conflicte les unes amb lesaltres, quan una vol algo (anima irracional) l’altre no ho vol.
 parlava molt de justicia, deia que la justicia és un bé, també per la persona que fa justicia. Que és un equilibri entre les dos parts de l’anima. Cada part té el qui li toca per naturalessa.
 la més important és la racional, ja que tenim que actuar amb racionalitat per sobre de les altres dues.
 Les animes tenen que tenirvirtuts, la qual no solament s’aplica a objectes animats. Solament tindrem virtut quan actuem amb racionalitat.
VIRTUTS:
Anima irracional: moderació (templança) satisfer el mínim possible els desitjos, no deixar-nos portar per els desitjos. (dominància de l’anima irracional).
- Home hedonista: que actua amb irracionalitat, pensa solament en satisfer els seus desitjos
Anima irrasible: també ha...