Plató

Plató

Plató va ser un filòsof grec, fill d’una família aristocràtica. Plató va tenir una educació acurada en tots els àmbits del coneixement. Als vint anys va ser alumne de Sòcrates. Sòcrates llavors tenia 63 anys i es convertiría en el seu únic mestre fins a la seva mort. Després de la mort injusta del seu mestre, va viatjar i refugiar en diferents llocs, però finalment compra un gimnàs aAtenes i funda un escola, l’Acadèmia. Es tracta de la primera escola de filosofia organitzada com una universitat, amb el seu estatut, reglament, allotjament destinat als estudiants, sala de conferències, museu, biblioteca, etc. Els estudis de l'Acadèmia tindrien a veure amb el conjunt de disciplines necessàries per a la formació dels filòsofs gobernats, estudiaven: l'aritmètica, geometria,astronomia, música, i la dialèctica. Un dels principals camps d'investigació ho va constituir la dialèctica,que era l'art de pensar lligat al llenguatge, com una gramàtica de les idees, elaboració tècnica dels conceptes i de les seves relacions. La dialèctica és la forma suprema de l'activitat pedagògica: la discussió, el discurs i l’argumentació.
A l’Acadèmia hi acudíen alumnes de tota Grècia i el mónmediterràni per seguir els cursos de Plató. Va ser en aquesta època quan va escriure totes le seves obres més importants com: El Fedó, El Banquet, La República, etc.
L’ho etern i l’ho absolut, Plató es va interessar per un tipus de realitat, segons ell, nosaltres profundament insatisfets, justificat pel Mite de la Caverna, aspira a una altra vida més plena i afí al nostre ser esencial. Ellafirmava que el món terrenal era imperfecte i havien de buscar la perfección, el més semblant possible al món de les idees.El món etern de les idees serà el fonament objetiu, l’aliment de les “ales del a nostra ànima”, com ens diu Plató en una de les seves obres, en la qual la nostra raó ha de sustentar-se per arribar a els tres grans propòsits de la vida: la veritat, el bé (que per Plató era el béindividual i social) i la bellesa.
El seu pensament es basava en la teoría de les idees i el dualisme ontològic, la teoria de les idees és el nucli central de la filosofia platònica: ontològicament les idees són els únics objectes veritablement reals, epistemològicament són els objectes del coneixement autèntic, des del punt de vista de la moral i polític, són el fonament de la conducta justa, iantropològicament estan a la base del dualisme platònic i li permeten fins i tot la demostració de la immortalitat de l'ànima.
Plató creia en l'existència de dos tipus de realitat o tipus de móns: el món sensible i el món intel·ligible o món de les idees. El món sensible és el conjunt de coses perceptibles pels sentits coses materials.
Per l’altra banda, el món intel·ligible consta de realitatsuniversals, en ell es dóna la unitat: és el món de les idees. Les idees no estan sotmeses a cap canvi, són eternes, invisibles, no materials. Es conèixen per la raó, aquesta és l'autèntica realitat per Plató.
Tenint en compte el seu pensament, Plató va escriure un sèrie de mites en el seu llibre titulat: La República, un dels més importants és: el Mite de la caverna. El mite descriu la nostrasituació respecte el coneixement: igual que els presoners de la caverna que només veuen les ombres dels objectes, nosaltres vivim en la ignorància quan les nostres preocupacions es refereixen al món que s'oferix als sentits. Només la filosofia pot alliberar-nos i perpetre’ns sortir de la caverna al món veritable o món de les idees.
Plató ens demana que imaginem que nosaltres som com uns presoners quehabiten en una caverna subterrània. Aquests presoners des de nens estan encadenats i immòbils de tal manera que només poden mirar i veure la paret del fons. Darrere d'ells i en un plànol més elevat hi ha un foc que la il·lumina, i es van projectant ombres. Pel camí passa gent, alguns dels quals parlen, portant unes figures que representen diferents objectes. Atès que entre els individus que...