Plató

PLATÓ

1. Diferència entre Doxa (opinió) i episteme (ciència, saber)
Doxa: es tracta d’un coneixement superficial, poc fiable, aparent, relatiu i que té com a font els sentits i no la intel·ligència. L’objecte de l’opinió són les aparences, les coses materials i canviants del món sensible.
Es contrapesa a l’episteme, que per a Plató sempre és saber d’allò autènticament real, del’essència eterna i immutable de la realitat, és a dir, de les Idees; per tant és universal, objectiu i solament pot ser assolit mitjançant la intel·ligència i no els sentits.

2. Distingeix entre discerniment (dianoia) i coneixement (noesi)
Discerniment: es tracta d’un determinat nivell de saber o claredat, intermedi entre l’opinió i el saber. És l’estat mental en què es troba el matemàtic quandirigeix les seues investigacions a l’estudi dels objectes matemàtics, que són també intel·ligibles, però constituïxen tan sols una còpia de les Idees.
Coneixement té dos sentits:
➢ Acte mitjançant el qual l‘ànima capta les Idees o essències.
➢ En el símil de la línia, el coneixement representa el màxim grau de saber i de claredat; és l’estat mental en què es troba aquell que hi haaccedit a la contemplació del màximament real, les Idees.

3. Distingeix entre conjectura (eikasia) i creença (pistis)
Eikasia: és l’estat mental més fosc i allunyat de la veritat, que pren com a vertaderes les simples imatges i aparences deformades de les coses.
Pistis: Es tracta d’un estat mental una mica més clar que posseeix un saber un poc més profund, però que continua sent meraopinió sobre les coses sensibles.
Conjectura i creença formen juntes L’OPINIÓ.

4. Explica, donant totes les raons necessàries, per què els objectes matemàtics tenen un nivell de realitat inferior al de les idees.
Les matemàtiques són “quelcom” que no pot captar-se mitjançant la vista, però sí podem comprendre-les mitjançant la intel·ligència.
Plató estava convençut que aquestescoses no són invencions de la ment del matemàtic, sinó que existeixen fora d’ella i amb independència d’ella.
És clar que no tenen existència en el terreny del material i visible (món sensible) però sí existeixen en el pla d’allò purament conceptual, abstracte, immaterial, només accessible a la intel·ligència.
Els objectes de la matemàtica són per a Plató realitats intel·ligibles,eternes, immaterials, invisibles i immutables, a semblança de les Idees.
Malgrat ser intel·ligibles i compartir característiques comunes amb les Idees, les entitats matemàtiques es diferencien d’elles en el següent:
a) Es tracta de realitats que són ontològicament inferior a les Idees, ja que són còpies d’elles.
b) Plató considerà que els objectes matemàtics també es diferencien de lesIdees en el fet que mentre cada Idea és única, els objectes de la matemàtica admeten la pluralitat.

5. Explica per què el coneixement dels objectes matemàtics (dianoia) està a mitjan camí entre l’opinió i el saber.
Existeixen importants diferències entre les Idees i els objectes matemàtics pel que fa a la manera de conéixer i investigar les unes i els altres:
a) El filòsof intentaconéixer les Idees sense basar-se en res sensible, fent ús exclusivament de la intel·ligència i del pensament abstracte.
Els matemàtics es serveixen de dibuixos i figures visibles que prenen com a exemples aproximatius que els faciliten la comprensió de les coses que investiguen, que són en realitat invisibles i intel·ligibles.
b) El matemàtic parteix d’hipòtesis no fonamentades, d’axiomes queno es prenen la molèstia de justificar. A partir d’això extrauen les seues conclusions o teoremes mitjançant raonaments deductius.
Encara que el coneixement que aporten les matemàtiques no puga considerar-se opinió – puix no versa sobre coses materials i visibles, sinó intel·ligibles -, tampoc no meresca el nom de saber en sentit estricte. Plató reserva per a les matemàtiques el nom de...