Plató

Per començar a filosofar:
Fenicis inventen l’alfabet de les lletres passa a ser d’un pensament mític a un abstracte perquè podien posar el seus pensaments per escrit
La religió de Grècia era un fet polític i la religió de cadascú era diferent, el comerciants, que eren els que es movien veien pensaments diferents dubtaven sobre la seva religió i això afavoria a l’abstracció del seu pensament.PLATÓ
1. Influències de plató que va reconèixer en un llibre un cop aquests són morts:
Primers filòsofs presocràtics o preplatònics entre el segle V i VI 1 - Heràclit
- originaris: amb ells comença la filosofia 2 - Parmènides
- originals: inventen vocabulari adequat i primeres explicacions 3 - Pitàgores
Van crear el principi de la natura: per ells la natura es latotalitat del que obviament existeix i es mostra amb diversitat volen fer un camí des de la diversitat dels ens (com es mostren) fins a la unitat de l’ésser (principi dels ens, com son de veritat), ja que la diversitat de la natura amaga el fonament.
El seu problema de fons és el canvi: ha de ser compatible la idea de que canviem però tenim la mateixa identitat, cada una té diferents aparences. Compot ser que un en tingui la mateixa identitat en tot moment si en cada moment la seva aparença és diferent? Sembla una contradicció.
HERÀCLIT: Plató és influenciat per ell via Cràtil qui li parla d’ell, era un grec amb dificultats socials al que anomenaven el ploraner.
Pels que no dominen la paraula no hi ha esser només esdevenidor que va canvian amb un fluid constant
Per ell el coneixements’aconseguia gràcies al Logos, la paraula acompanyada de raó. gràcies a ell descobreix: - Hi ha una llei anomenada harmonia o dialèctica entre els contraris, és a dir no hi ha definició de res si no existeix el seu contrari, no hi ha cura sense malaltia, es crea un equilibri que es manté per la tensió de la contrarietat.
L’element físic que demostra la llei és el foc ja que sempre estàen moviment i forma els contraris de les coses, ex: seca el que està humit.
PARMÈNIDES: el coneix gràcies a Eleo que maté una conversa amb Socrates en un dels diàlegs de Plató.
La obra que es conserva és: - en forma de poema: el pensament escrit era mol nou i no se sabia si era pràctic encara, però la poesia era la que s’havia fet servir per la cultura grega i ja estava ben valorat.- la presenta com si fos d’inspiració divina i ell fos el missatger: com que era una obra que manifestava pensaments crítics, per si havia algun problema no haver de justificar-se.
Tenia dues parts: - la via de la veritat: la raó ens demostra algo que es contradiex amb el que els sentits ens mostren.
Ens demostra les evidències (veritats analítiques)= tautologiaL’ésser és = el no ésser no és
A través d’un proces de raonament l’ésser s’identifica amb l’esfera ja que tenen les mateixes propietats:
* Únic, no existeixen dos iguals
* Extern, no té ni principi ni final, no pot sortir del no ésser ni es pot convertir en ell ja que sino no seria ésser
* Idèntic, no admet el canvi ja que si es canvies sera una introducció al no ésser
*Necessàri, no pot no ser
* Limitat, hi ha una determinació que el fa ser ésser
* Complet, no li falta de res

- via de l’opinió: el que els sentits ens mostren

Pregunta: quina de les dues fem servir?

PITÀGORES: li arriba la seva influència via Filoleo
Dues influencies: - doctrina de l’ànima: l’ànima i el cos son dues coses diferents i existeix la purificació:
Ànima: ésd’origen diví en forma de foc o aigua
Cos: sepulcre, presó de l’ànima on les ànimes castigades estan.
Purificació: transmigració, depenen de com t’hagis comportat en vida l’ànima adquireix un cos o un altre i la reencarnació que ve del orfisme.
- doctrina del nombre: tota presencia ens remet a un nombre ja que tota la natura es pot reduir a geometria (nombres)....