Plató

PLATÓ

Tota la seva infantesa fou marcada per la violència en la qual visqué Atenes a causa de la guerra del Peloponés. El seu pensament volgué combatre i trobar sortida a aquesta situació, parant molta atenció en el fet de forjar veritables ciutats i ciutadans, és a dir, en fer la multitud de polis, membres d’una comunitat cívica i educada: una polis.
A Atenes, la política es desenvolupava através de la democràcia atenesa, permetia als seus ciutadans una participació directa en el debat polític. Aquesta democràcia atorgava una força immensa en la paraula. En aquest esforç per al convenciment que donava la paraula expressada en públic, tingueren un paper rellevant els sofistes, forasters (metecs) residents a Atenes, on desenvoluparen el seu ofici: ensenyar l’art de la paraula i deldiscurs als ciutadans que demanaven els seus serveis. El que calia era convèncer (davant l’assemblea o tribunals) encara que això, es produís amb un ús ben discutible de la paraula.
Plató estava en contra del model polític d’aleshores i de l’actuació dels sofistes, ja que creia que no totes les persones que votaven tenien suficient criteri i perquè sempre havien manat els governs oligàrquicsd’abans, on governaven els més rics i els de bona família.
Ell creu en un model polític basat en l’educació, per això fundà una institució: l’Acadèmia, la qual amb el temps, esdevindrà un centre d’estudi i de formació intel·lectual i política de primer ordre. Plató accentua enormement la importància de l’educació dels ciutadans i especialment dels polítics per saber l’ús correcte de les paraules i larealitat que refereixen. Les paraules tenen a veure amb la veritat i no haurien de ser instruments de persuasió.
Plató es planteja la recerca d’una solució al greu problema d’Atenes, després de la mort de Sòcrates, fet que el marcarà bastant, i de les influències dels pitagòrics. Obté un model polític governat per els més savis i justos, i així governar la Ciutat d’una manera justa i prudent. Lajustícia que cal que imperi en tota la Ciutat i en el seu govern és, no només real com a concepte, sinó com a realitat independent, absoluta, eterna i intel·ligible.
Per això, Plató va dibuixar un ordre jeràrquic estructurat en tres estaments:
-Governants: coneixedors de l’autèntica Justícia i en definitiva, de la veritat.
-Guardians: educats amb severitat, que han de procurar per l’ordreintern de la Ciutat i la seva defensa del exterior.
-Agricultors i comerciants: han de ser moderats i educats treballant en les necessitats de la Ciutat.
La bona marxa política només serà possible si cadascú fa el que hagi de fer, d’acord amb allò que per naturalesa ha estat destinat a fer. Cadascú ha de complir la seva funció virtuosament.
Al cim del govern de la Ciutat,hi ha el filòsof - rei, aquell que posseeix el saber perquè contempla la unitat del Bé i la Bellesa.
Símil del Sol:
En la república Sòcrates discuteix sobre que és la justícia i de com es pot assolir una ciutat justa amb ciutadans justos. Aquest símil es una explicació de la idea del Bé. Sòcrates li explica a Glaucó (germà de Plató) que la idea del Bé és com el sol. Aquest símil ensenya com és elsol i després el compara amb la idea del Bé.
El sol és causa de coneixement perquè gracies a ell que ens il·lumina podem veure a través dels nostres ulls i conèixer els objectes. També el sol es causa d’existència perquè el sol dona vida a les plantes. Gràcies a la llum del sol hi ha vida.
La idea del Bé també es font de coneixement a través de la intel·ligència per als filòsofs que manaran aaquesta ciutat justa, i també és garantia d’existència, garanteix que hi hagin unes idees i que aquestes siguin essències.

El model platònic de Ciutat és un model utòpic i ideal. Amb aquest model Plató projecta l’assentament de la Justícia i del Bé, de tal manera que fessin possible l’anhel de felicitats dels seus ciutadans.

El plantejament Platònic arrenca de la pretensió Socràtica de...