plató

Llibre VI (484a–511e)
Aquest llibre comença on va acabar anterior : « filòsof és qui pot aconseguir el que és sempre igual a si mateix » i , no qui camina errant després de la multitud de coses variades i variables . Ara es pot entendre perquè l'únic governant pot ser el filòsof . En buscar només el que és i fugir de tot el fals , renunciarà als plaers del cos per lliurar-se als de l'ànima , noestimarà en excés la vida , i no temerà a la mort ; tindrà facilitat per aprendre i per retenir el que s'ha après . En definitiva , moderació , valor i saviesa, que són les virtuts que , en harmonia , formen la justícia.
El problema general que domina La República pot plantejar llavors d'una manera nova , hi ha formes d'Estat en què la degeneració del filòsof és difícil i fins i tot impossible ,ja que aquest per haver íntegrament tots els objectes del seu amor , queden aquests impresos en la seva ànima i ja mai més els ha d'oblidar [ iii ] . Dins d'aquesta escala , aquesta és la forma d'estat que cal buscar , un Estat que tingui les virtuts d'un home excel·lent , amb perfecta areté . El que ha de predominar és la Idea del Bé , i amb el llibre VI arribem al mateix nucli de la solució quePlató dóna als seus problemes . La major paradoxa procedeix , d'altra banda , que l'Estat perfecte ha de ser constituït pel savi perfecte , i aquest , al seu torn , no pot ser-ho més que a l'Estat ideal.
És lògic que , en la pràctica , això no passi així : «els ignorants que piloten avui la nau de la polis menyspreen a qui sabria fer-ho » [ iv ] , i també és natural que hi hagi filòsofsperversos , ja que el més ben dotat és el més perillós si l'ambient el perverteix . Aquest comentari de Sòcrates , es deu a la crítica que ell fa de l'educació sofística , la qual és presa com un joc , fent que l'educació sigui fragmentada i plena tan sols d'opinions , sense arribar a conèixer el veritable objecte de l'art a la que es vulgui exercir. D'aquí, precisament , la importància de l'educació.L'educació demagògica dels sofistes , són els seus censures sorolloses i aplaudiments exagerats , fa als joves ambiciosos plens de vanitat , per no dir de conceptes erronis , que els eleven a on no deuen anar . El bé dotat deserta de la filosofia , a la qual acudeix un ramat de falsos filòsofs . Els pocs dignes que perseveren queden aïllats i indefensos , absorts en les seves meditacions .
En canvi, a la polis justa caldrà afirmar i perllongar la paideia , la bona educació des de l'adolescència fins a la vellesa , en un progrés constant . Després del primer cicle de música i gimnàstica , els veritables filòsofs [ v ] prosseguiran la preparació necessària per poder arribar a proporcionar , com a governants , la justícia a la polis . Seran molt pocs en nombre , ja que així ho exigeix ​​ladificultat que es donin en una mateixa persona totes les qualitats necessàries . Per assegurar tan difícil combinació serà menester « una llarga marrada » que els porti a conèixer les virtuts a partir de la relació entre elles i la Idea de Bé , «la lliçó » o «més alt objecte de coneixement » .
Per a Plató, l'home és una criatura dual , que participa igualment del món dels sentits -el perible - i delmón de les Idees- ho etern i immutable [vi ] . També creia que l'ànima de cada home havia existit en el regne de les Idees abans d'encarnar- . Ja dins del cos , només recordem vagament les Idees . Les coses d'aquest món li recorden les Idees . Aquest record desperta en l'ànima un desig de tornar a la veritable estatge de l' ànima. Des d'aquest moment , el cos i el món dels sentits es comencen aveure com quelcom imperfecte i insignificant . L'ànima anhela alliberar-se de les cadenes del cos [ vii ] . Tenint en compte això , el filòsof ha d'anar en contra del que fa la majoria de les persones , les quals s'aferren a les imatges imperfectes , al mudable i corruptible . Només unes quantes persones estan capacitades per elevar-se a la contemplació de les Idees : aquests escollits són els...