plató

PLATÓ
1. A LA RECERCA DE VERITATS ETERNES
1.1 Tot no pot ser relatiu
Plató discrepa dels sofistes que si totes les opinions valen igual i cap no és més veritable que una altra, aleshores el concepte mateix de veritat desapareix.
Això porta a afirmar que existeixen veritats independents de la nostra opinió i fins i tot de la nostra existència, veritats absolutes, universals , immutables ieternes  UNIVERSALISME
Per a ell existeixen realitats que, tot i no ser materials, són eternament presents: les idees. En elles es basa el coneixement, però també l’acció moral i política.

2. A LA RECERCA DE VALORS ESTABLES
2.1 El perill relativista en democràcia
Els valors de la democràcia juguen en un terreny en què és fàcil l’esllavissada cap al relativisme moral. Es pot tendir a creure quequalsevol acció pot ser considerada bona o dolenta en unes circumstàncies determinades segons com ho decideixi la majoria.
2.2 Contra el relativisme sofístic
Van sorgir escoles organitzades on els ciutadans eren ensinistrats en l’art de l’oratòria.
Sofistes: no hi ha una realitat permanent.
Sòcrates: existència de valors absoluts que podem trobar al nostre interior.
Plató: necessitat dedefensar uns valors estables, universals. La democràcia, que Plató no dubta a qualificar de demagògia, ha conduït al relaxament dels costums, a la pèrdua de cohesió social i, en definitiva, a la pèrdua de l’hegemonia atenesa a favor d’ Esparta. La veritat es troba més enllà del nostre món canviant.

3. DOS NIVELLS DE REALITAT
3.1 El dualisme platònic
Plató: posició dualista.
Món sensible: mónmaterial, imperfecte i en canvi permanent que descobrim pels sentits.
Món intel·ligible o món de les idees: immaterial, perfecta i immutable, una realitat a la qual no s’accedeix pels sentits sinó pel pensament.
3.2 El món sensible, una aproximació imperfecta al món intel·ligible
Per més que les coses materials canviïn, les definicions que ens permeten dir què és cada cosa no canvien. Nomésl’accés a definicions immaterials ens permet definir i ordenar.
El món material no és més que una aproximació sempre imperfecta, una limitació degradada de les definicions o idees. És el món intel·ligible el que justifica l’existència del món sensible i en permet el coneixement.
Quan parlem del món real ens referim habitualment al món material, que es pot veure i tocar. Plató, tot i acceptar la realitatd’aquest món, afirma que és una realitat de segon grau, que l’autèntica realitat és de caràcter immaterial.
4. DOS NIVELLS DE CONEIXEMENT
4.1 Ciència i opinió
Tan sols el contacte amb el món intel·ligible de les definicions pures ens autoritza a parlar de veritats que no existeixen en el món material. Ningú no té dret a afirmar que posseeix un coneixement cert mentre no sigui capaçd’enlairar-se per sobre del món sensible opinió raonable.
Epísteme, intel·lecció o ciència: coneixement veritable que obtenen aquells que són capaços d’accedir al món de les idees, grau suprem de realitat.
Gnoseologia és paral·lela a la seva ontologia.
Plató estableix quatre nivells de realitat i els graus de coneixement corresponents:
Món sensible: hi ha els objectes materials i les seves imitacions, espot tenir: creença i imaginació.
Món intel·ligible trobem:
Les realitats matemàtiques, que encara necessiten una visualització imaginària per ser enteses, a les quals correspon el pensament discursiu.
Les idees pures, a les quals correspon el coneixement dialèctic, la contemplació que prescindeix completament de qualsevol suport material.
5. L’ORDRE DE LA REALITAT: LA IDEA DEL BÉ
5.1 Lajerarquia de les idees
En el món de les idees no totes tenen la mateixa categoria. També les idees tenen un ordre, un sentit i unes relacions.
BÉ: idea suprema que atorga realitat i sentit a la resta del món intel·ligible, i en conseqüència, al món material.
Per sota del BÉ situem les idees ètiques, els grans ideals morals que donen sentit a la vida i constitueixen l’horitzó vers el qual...