PLATÓ

PLATÓ (428 – 347 a.C.)

“La vida sense ser pensada no val la pena ser viscuda”

1. Vida

Va néixer a Atenes en una família aristocràtica. Es deixeble de Sòcrates. Quan maten a Sòcrates té 30 anys, aquest fet significa el seu motor per a seguir la seva filosofia.
Es pregunta: “per què mort Sòcrates?”.
Marxa d’Atenes cap a Sicília, allà es posa en contacte amb els pitagòrics. Ellsintenten fer una revolució a Siracusa, que va acabar malament i els empresonar i els tingueren com esclaus.
Un amic de Plató el va comprar i li va donar la llibertat. Se’n va tornar cap a Atenes i va fundar l’escola “l’Acadèmia”.
Allà va estudiar Aristòtil (20 anys), deixeble de Plató. L’any 347 mort Plató a Atenes.

2. Obra

Tota l’obra de Plató està escrita amb forma de diàlegs (creacionsliteràries reals o imaginaries en homenatge a Sòcrates) en que 2 o més personatges parlen d’un tema.
Un dels personatges sempre es Sòcrates o algun sofista.































3. Les Idees

Plató hereda de Sòcrates la convecció de que hi ha veritat, el fet de no ser escèptic.
Que hi ha veritat vol dir que no tot és igual.
Tampoc es pot demostrar que nohagi veritat, però si que podem testimoniar si creiem que si que n’hi ha. Com es testimonia? Amb L’EXEMPLE, és a dir, el que fem o veiem.
Els pitagòrics l’influencien amb el dualisme, amb la idea dels dos mons. Hi ha una realitat que no es veu (realitat insensible)

3.1. Què són les idees?

Si hi ha veritat el significat de les paraules no pot ser convencional, ha de ser necessari.
Aquestsignificat necessari de les paraules Plató l’anomena IDEA.
Si aquest significat de les paraules és necessari i no pot ser convencional, ha de tenir les característiques del ser (únic, immutable i etern).
Tot el que captem pels sentits és divers, mutable i no durador, per tant, les idees no estan al món sensible sinó al món intel·ligible o de les idees (no sensible).
En aquest món intel·ligibleles idees són REALITATS, no són funcions. Són realitats objectives, que no depenen de la teva opinió ni del subjecte; consistents, no són contradictòries; necessàries, són el que són i no podrien ser d’una altra manera, es seu contrari seria absurd; i universals, les idees son iguals per tot subjecte.
Les idees son realitats objectives, consistents , necessàries i universals. Que en el cas de Platótenen l’existència en el món intel·ligible.

3.2. Interpretacions

La teoria de les idees a portat moltes discussions al llarg de la història. S’han fet moltes interpretacions:
REALISTA: La fa Aristòtil i Sant Agustí. Les idees són el model de les coses sensibles, les idees són l’arquetí (model). Per tant les coses sensibles són les còpies de la idea. La còpia, referent al model, participaen la idea de l’ésser humà. El nostre ser està en les idees. Aquesta interpretació realista té 2 problemes:
1. El problema de jerarquia: El model explica la còpia, teòricament el model s’hauria d’explicar per si mateix, però resulta que tenim models que resulten d’un altre model per explicar-se. Aleshores aquell model es converteix en una còpia. Ex; per explicar l’arbre haurem de fer referènciaals vegetals, als ésser vius...
Necessiten d’altres models, d’altres explicacions, per tant, és un problema.
2. El problema de la reproducció: La copia necessita d’un model, però el model no necessita de la còpia. “ per què es reprodueix en còpies el model?”----- PROBLEMA, “ Perquè Déu ho ha volgut”----- NO HI HA RESPOSTA.
Com que hi ha un problema apareix una 2a interpretació.TRASCENDENTALISTA (condicions de possibilitat. Per evitar el problema): La fa Kant al S.XVIII. La idea és la condició de possibilitat (allò que fa possible), i aquesta per ser, necessita materialitzar-se. En aquest sentit la idea necessita reproduir-se per poder arribar a ser.





4. Teoria del coneixement (l’objectiu del coneixement és la idea)

4.1. La reminiscència (RECORD)

Per Plató conèixer...