Plató

Cal,en efecte,que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. Iaixò és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant lamirada vers el que realment «és».
Per això justament la ment del filòsof és la única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan queuna divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes,aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat,però la multitud ignora que està posseït per un déu.
PLATÓ. Fedre, 249, d
1. Expliqueu, fent servir les vostres paraules, en què consisteix el coneixement segons Plató i també els tipus de coneixementque distingeix.

Segons Plató, l’objecte d’estudi del vertader coneixement ha de ser estable i permanent, susceptible de ser definit d’una manera clara i precisa, un objecte del qual es puga captarla seva essència.
Plató dóna els noms dels graus del coneixement a les quatre classes d’objectes: imaginació, creença, pensament discursiu i intel•lecció.
Món sensible
Imaginació: és una actitudconscientment insegura davant dels seus objectes.
Creença: és una actitud que, bé o mal fundada, està lliure d’elecció.
Món Intel•ligible
Pensament discursiu: l’enteniment va d’un principihipotètic a la conclusió, recolzant-se en figures o imatges sensibles quan demostra un teorema i sense necessitat de justificar racionalment el principi hipotètic.
Intel•lecció: per conèixer les Idees,...