Plató

PLATÓ (IV aC)
Filòsof grec procedent de família aristocràtica. És deixeble de Sòcrates; el sistema democràtic provoca la mort del seu mestre. És per això que no creu en la democràcia i esta segur que ell podria governar ja que ha estat ben educat i creu que és bo.
Influències que rep en els seus viatges: dels pitagòrics (gran importància de les matemàtiques per poder practicar la filosofia) ide les religions orientals (l’ànima és immortal i es reencarna).
Obres platòniques (reprodueixen la metodologia socràtica; són discursos entre Sòcrates i una altra persona).
·Joventut: reproducció de les idees de Sòcrates en diàlegs; “Apologia de Sòcrates”.
·Maduresa: diàlegs com “la República”.
·Vellesa: matisa els seus diàlegs anteriors perquè s’adona que totes les grans teories tenen lesseves mancances; “Parmènides”.
·També hi ha unes cartes amb els seus deixebles que no se sap si les va escriure ell.
Creia que la societat havia d’estar organitzada segons la capacitat de cada persona va a Siracusa (Sicília) per intentar aplicar les seves teories però fracassa. Després funda l’acadèmia pitagòrica.
Teoria de les idees
Dualisme cosmològic: la realitat
Plató considera que larealitat és dual:
Món de les idees (conceptes immaterials, perfectes, immutables i eternes).
Jerarquia del món de les idees:
Món sensible (objectes físics, efímers, mutables i imperfectes el coneixem a través dels sentits).
El món de les idees és superior al sensible, ja que el primer existeix per si mateix, en canvi, el sensible existeix gràcies a que hi ha el seu concepte en el món de lesidees. Els objectes són una “còpia” de la idea, de “l’original”. Deia que el món sensible ha aparegut perquè hi havia com una mena de terrissaire que observant el món de les idees hagués fet una còpia en fang. L’autèntica realitat és de caràcter immutable, és a dir, és el món de les idees. Plató diu que l’art, estès com una imitació de la naturalesa (món sensible), és la còpia d’una còpia. Hi ha unajerarquia de les idees:











Dualisme antropològic: l’ésser humà
Ànima (món idees, immortal -es reencarna a través de la transmigració-).
·Part racional o intel·lectiva: és la part més abstracte de l’ànima, el pensament. Es centra en l’argumentació, la racionalitat... La seva virtut és la prudència).
·Part irascible: s’encarrega de controlar l’agressivitat (passions nobles). Laseva virtut és el coratge (administració controlada de l’agressivitat).
·Part sensible o concupiscible: controla els instints més baixos de l’ésser humà (baixes passions com la nutrició, la reproducció...). La seva virtut és la temprança.
Cos (món sensible, mortal).
Teoria del coneixement
Plató creu que és possible un coneixement objectiu de la realitat. Ho explica amb l’al·legoria de la línia(jerarquia per les veritats que diu en la qual diu que el coneixement és com una línia que podem dividir en dos i aquestes meitats també les podem dividir en dos):

Món idees
EPISTEME, ciència
(part intel·ligible de l’ànima)
Dialèctica (idees/filosofia)


Raonament discursiu (matemàtiques)
Món sensible
DOXA, opinió
(part sensible de l’ànima)
Creença (raonaments basats en percepcionsdels objectes físics)


Imaginació (art)

Mite de la caverna
Donada la situació del dibuix, hi ha uns homes encadenats que veuen les ombres d’un objecte en el fons d’una caverna. Com que en desconeixen la procedència pensen que és real. Un s’allibera i per curiositat en busca la procedència i descobreix l’objecte que la provoca i que es veu gràcies a una foguera. Després descobreix la sortidade la cova i el món exterior. Així veu que hi ha altres objectes i que aquests els veu gràcies a una llum: el sol. Després s’apiada dels altres i torna a baixar a la cova per convèncer als altres que estan equivocats. Tot i així, aquests no li faran cas perquè no hi veu gaire bé perquè està enlluernat pel sol i aquest sentit és la base del coneixement pels que estan a baix empresonats....