Plató

1.
En aquest text Plató ens exposa la seva idea del coneixement. Plató considera la matemàtica, més concretament la geometria com a font per arribar al la idea del bé a través de la dialèctica ascendent. En aquets cas ens diu que la geometria només pot ser base de coneixement quan és l’estudi de l’essència, el que són realment les coses. Contraposant-se a l’ús de la geometria per a l’estudi deles aparences dels cossos.
Per a Plató, la geometria a d’ajudar a l’home a fugir d’intuïcions sensibles i arribar a la idea del bé.

2.

a) essència: fa referència al que són realment les coses, la seva forma pura, sortint de simples aparences.

b) les coses que canvien: són aquelles idees que no poden ser objecte de la ciència perquè estan sotmeses a transformacions.

3.
Per a Plató elcos esta format per una unió accidental entre cos i ànima. El cos fa referència a la imperfecció, mentre que l’ànima s’ajusta a la part divina, la base del coneixement pur.
En la teoria platònica el procés d’aconseguir arribar a un coneixement cert es basa en la reminiscència, conèixer és recorda. Atenen aquest pensament l’ànima conté en el seu interior la idea del bé, però ha sigut oblidada iper tan l’home haurà de realitzar tot el camí per recordar-la.
Aquest recordar es du a terme a través de “la perfecció de l’ànima” mitjançant el camí ascendent de la dialèctica.
La dialèctica ascendent de Plató s’explica a través de l’al•legoria de la línia. Plató distingeix dos mons. Per una banda el Món sensible, el de les coses materials i per altre banda el Món intel•ligible, el de les idees.En aquest procés de purificació, l’ànima es separa progressivament del món de les coses per endinsar-se en el món del coneixement pur de les idees.
Per arribar al coneixement absolut s’ha de partir del Món sensible on el coneixement esta format a través de la creença obtinguda a partir de la intuïció sensible i l’opinió. Seguidament seguint el camí de la dialèctica ascendent passaríem al Mónintel•ligible, el de les idees pures. En aquest pas del món de les coses al món de les idees esdevindria la geometria, que gràcies al seu nivell d’abstracció ens faria veure l’essència de les coses, com són realment.
En el Món intel•ligible en destaquen l’idea del bé, que segons Plató és l’idea superior, es a dir, el principi ontològic i epistemològic. L’idea del bé és l’encarregada de guiar a lesaltres idees. Les altres idees importants per a Plató serien la bellesa i justícia. Aquestes idees o formes pures estan basades amb objectes matemàtics allunyant-se de intuïcions sensibles. En aquest segon món ja no parlem de creença sinó de coneixement científic.
Un cop s’ha arribat a la forma d’idea pura a través de la reminiscència, s’ha de realitzar una dialèctica descendent. Aquestadialèctica descendent consisteix en tornar al món de les coses sensibles per poder-les explicar amb el coneixement obtingut en el món de les idees.
Un reflex d’aquesta al•legoria de la línia de Plató el trobem al mite de la caverna. Un dels homes aconsegueix escapar del lloc on esta tancat, que seria el Món sensible ple d’errades i intuïcions. A partir de la dialèctica ascendent i amb molts esforçosaconsegueix passa al Món intel•ligible, el món de perfecció.


4.
En la teoria del coneixement trobem clares diferències entre platònics i sofistes.
Plató defensa la teoria de la dualitat humana. El cos esta format per una part material, el propi cos i per una part divina, el què seria l’ànima. Aquesta ànima, immortal i immutable és la base del coneixement. L’ànima a viscut en el món deles idees i per tan té el coneixement del bé però en la seva caiguda al món terrenal a perdut la memòria. Aquest procés de recordar el coneixement, Plató l’anomena reminiscència.
Per a Plató el diàleg és el mètode per a la recerca de la veritat, a partir del raonament i argumentant quin és el coneixement veritable.
Defensa l’ intel•lectualisme moral, tot home bo és savi, tothom posseeix...